La (possible) catalanització de les eleccions franceses

Avui és un dia important a la història de França i a la història d'Europa. Per primera vegada des de l'època del Mariscal Pétain, França pot tenir un govern d'extrema dreta.

Recordem que el Mariscal Pétain, heroi francès de la Primera Guerra Mundial, va acordar la capitulació de França després de la derrota contra els nazis el 1940, i va pactar un govern col·laboracionista que es va conèixer com el "règim de Vichy" i que va durar des de 1940 fins a l'alliberament de França el 1944. 

Pétain, acusat d'alta traïció va ser condemnat a mort, però el General De Gaulle li va conmutar la pena per la de cadena perpètua. Sovint avui encara se'l recorda a França com a un traïdor.

Sigui com sigui, és força probable (ho comentàvem l'altre dia amb l'amic Roger Denoix, gran coneixedor de la realitat francesa, en particular la política) que l'extrema dreta guanyi però lluny de la majoria absoluta. "A l'hora d'un segona volta històrica, entre l'angoixa i l'esperança, França aguanta la respiració" publica aquest matí en portada el diari "El Monde".

De fet, cap enquesta dubta de la victòria del Reagrupament Nacional de Jordan Bardella i Marine Le Pen, però el que ja no està tan clar és la majoria absoluta que pronosticaven els sondejos de la setmana anterior. Hi ha consens entre les enquestes electorals d'aquesta setmana que avui s'acaba que guanyarà l'extrema dreta, però obtenint una victòria d'entre 200 a 250 escons. L'Assemblea Francesa té un total de 577 escons, dels quals en queden 501 per escollir ja que 76 van ser escollits de forma automàtica en obtenir més d'un 50% dels vots.

Si les tendències es mantenen ens podríem trobar en un escenari d'ingovernabilitat "a la catalana" en la que l'aritmètica de les minoris es podria fer molt complexa ja que si bé tampoc hi ha dubtes que el Nou Front Popular de Mélenchon serà la segona força política, França és un país acostumat a les majories absolutes, durant molts anys dels socialistes i més tard de la dreta moderada. 

Les animadversions entre els centristes i dels centristes amb l'esquerra del Nou Front Popular, a qui molts consideren extrema esquerra, fa que les coaliccions per a frenar un govern del Rensemblement National en minoria semblin hores d'ara poc probables.

Si això succeís, és força plausible pensar també en una encara més difícil co-habitació amb el president Macron, un escenari, molt, molt català. Avui ens espera una nit molt llarga.