No per anunciada, la victòria dels laboristes a les eleccions al parlament britànic de dijous, deixa de ser sorprenent. La victòria de Starmer no es pot entendre com a tal sense passar per el vot de càstig al que s'ha sotmès el partit conservador en general i al govern britànic encapçalat per Rishi Sunak.
Un líder amb poc carisma que no convenç gairebé ningú ha estat votat per un 33,7% dels britànics (atenció, només un 1,6% més que a les eleccions passades), però degut a les característiques del sistema electoral britànic (que trasllada de forma proporcional vots el percentatge de participació) i ha obtingut 412 escons (d'un parlament que té 750 escons), 211 més que fa cinc anys.
El partit conservador ha perdut 250 escons i un 20% dels seus suports, passant d'un 43,7% dels vots, a un 20%. Una derrota en tota regla. Segurament, per fi, el partit que encara sense saber ben bé per què es va ficar en l'envolat del "Brexit" ho està pagant ara, per primera vegada, i de forma severa. El deteriorament dels serveis públics i de la qualitat de vida al Regne Unit no ha fet més que incrementar-se des de que es va materialitzar la sortida. Hem assistit a diversos episodis de desproveïment de combustible a les gasolineres, de manca d'aliments als supermercats, d'un deteriorament dels serveis de salut i del transport públic de magnituds impròpies d'un país con el Regne Unit.
I el pitjor, com també s'esperava, el partit reformista de l'ultra-dretà Nigel Farage ha obtingut un 14% dels vots, amb més de 4,1 milions de vots que no és cap broma. Per fortuna, aquesta peculiaritat del sistema electoral britànic fa que només hagin obtingut 4 escons, exactament els mateixos que els "Verds", però aquests només han obtingut 1,9 milions de vots. En tot cas, el que és rellevant és que per primera vegada a la història de la democràcia britànica, un partit d'extrema dreta té representació parlamentària a Westminster, i segurament això no és més que el començament.
Paradoxalment (o no tant), el partit nacional escocès s'ha enfonsat a Escòcia, segurament com a conseqüència dels casos de corrupció que envolten els seus principals líders, passant de 48 escons el 2019 a 9 escons el dijous, mentre que a Irlanda del Nord ha guanyat el Sin Fein per primera vegada amb els mateixos escons (que no ocupen per no jurar lleialtat al rei Carles III, cosa que diu molt dels seus principis) però amb un 4% d'increment de vots.
I una curiositat per acabar, el "Labour" ha perdut 5 diputats que han anat a parar en mans de candidatures d'independents pro palestins en barris on hi ha una gran densitat de població musulmana.
Tot plegat, i malgrat la majoria absoluta de Keir Starmer, una realitat difícil de gestionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada