Era obvi que només hi havia una possibilitat, i tot i així remota, de remuntar els resultats de les enquestes per part del Partit Demòcrata nord-americà i aquesta era la designació d'un candidat que estigués en condicions de competir més o menys en igualtat de condicions amb Donald Trump.
Ahir a les vuit en punt del vespre, hora nostra, es va fer públic que Biden havia decidit per fi abandonar la cursa electoral a la presidència dels Estats Units. Ho anunciava el New York Times a l'actualització del diari de les dues de la tarda hora de New York, i de seguit se'n va fer ressó la premsa mundial, en una altra demostració que el món està més que mai interconnectat i que el que passa en un racó del planeta se sap a l'altra punta en qüestió de minuts.
El mateix Biden, en el seu anunci de retirada, afegeix que la vice-presidenta Kamala Harris té la seva confiança per a substituir-lo en la cursa cap a la reelecció. No sé què passarà, òbviament, però jo pensava el 2019 i segueixo pensant ara que Kamala és una de les millors candidates -malgrat alguns punts obscurs durant l'exercici de les seves funcions com a vice-presidenta- i amb més opcions reals de derrotar Donald Trump a les urnes.
Reprodueixo a continuació un post que vaig publicar el dia 12 d'agost de 2020. Mantinc fil per randa el que vaig escriure ara fa quatre anys: "El dia 1 de febrer de 2019 -com passa el temps!-, al blog, escrivia en una entrada titulada: ""Des dels Estats Units (III): Presidencials". Aleshores es começaven a presentar les primeres candidatures. Em va enganxar molts dies treballant als Estats Units i em vaig fer un tip de veure debats entre pre- candidats demòcrates i republicans a la CNN. Escrivia en aquesta entrada: "Una de les primeres candidatures a la presidència per part del partit Demòcrata l'encapçala Kamala Harris, jove (54 anys), negra i antigua fiscal en cap de l'estat de Califòrnia. Retingueu aquest nom, segur que se'n parlarà. Discurs molt en la línia "Obama", serè, assenyat, progressista. No sé si acabarà aconseguint la nominació perquè ser dona i negra no són precisament dos atributs que cotitzin a l'alça en un país cada vegada més conservador, però vist el desengany de molts votants demòcrates que es van quedar a casa en no voler votar per la Hillary Clinton, aquests són candidats potencials a tornar a votar una candidatura progressista fresca i sense morts a l'armari". Vaticinava que se'n tornaria a parlar i efectivament, ja se'n torna a parlar. Joe Biden, candidat demòcrata a les eleccions presidencials del proper dia 3 de novembre, l'ha escollit avui com a segona del "ticket" demòcrata. Kamala Harris, senadora demòcrata per Califòrnia, antigua fiscal de districte de San Francisco i fiscal general de Califòrnia de 2011 a 2017, està a molt poc de convertir-se en la primera dona negra que podria esdevenir vice-presidenta dels Estats Units. Una gran notícia pel món civilitzat.""
No sóc cap visionari, però va succeir el que més o menys jo havia vaticinat.
Avui les coses són molt diferents. Els republicans se senten forts especialment després de l'intent d'assassinat de l'ex-president Donald Trump tot just fa una setmana.
Els demòcrates van tard i parteixen amb un clar desavantatge. I quatre mesos són pocs per a recuperar el temps perdut, però no seria la primera vegada que un candidat que va molt per darrera a les enquestes acaba guanyant la cursa presidencial als Estats Units. Enquestes publicades avui als Estats Units situen la diferència de vots entre Trump i Harris de 3 punts com a màxim (51% al 48%), i això no és, vistes les circumstàncies i el debat entre els candidats a la CNN de fa 3 setmanes, no és cap mala notícia.
La primera conseqüència del pas al costat de Biden ha estat que el compte de campanya del partit demòcrata ha rebut -atenció, en 48 hores!-, 50 milions de dòlars en donacions per a la campanya, xifra mai assolida en un període de temps tan curt.
Harris ha passat tres anys i mig a l'ombra fent feina bruta, sobre tot la relacionada amb la gestió de la immigració i la política exterior nord-americana, i ha hagut d'afrontar la dimissió de part dels membres del seu gabinet, sobre tot al començament del mandat, però tot i així, és una candidata perfectament preparada, jove (59 anys) que és un actiu, si ho comparem amb l'edat de Trump, 78, dona i afroamericana (el seu pare era jamaicà i la seva mare índia, tots dos graduats universitaris) i representa la ponderació, la interculturalitat i pot aglutinar el vot jove i progressista (de molts potencials votants que amb Biden com a candidat s'haurien quedat a casa).
Òbviament, el partit l'ha de nominar (a la convenció demòcrata del mes d'agost, quan quedarà molt poc temps i marge de maniobra), i poden passar encara moltes coses (com per exemple, que es presenti Michelle Obama o, per què no -hi ha algun mitjà que ho apunta- Hillary Clinton), però penso que objectivament, si algú té possibilitats de derrotar el malvat mentider, aquesta és, sense dubte, Kamala Harris.
Si jo tingués dret a vot als Estats Units no sé si hauria acabat votant Joe Biden, però el que sí sé segur és que votaria, sense dubtar-ho, per Kamala Harris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada