Temps convulsos.
Vivim en una espiral d'esdeveniments que es succeeixen d'una forma tan vertiginosa que no som capaços ni de païr-los. Encara ens estem recuperant del darrers lapsus i de la tossuderia de Joe Biden, quan les notícies ens regalen un titular amb l'esmorçar del diumenge: un tirador ha intentat assassinar Donald Trump en un meeting a Mount Rushmore, a South Dakota, un dels grans bressols del nacionalisme nord-americà.
Naturalment, com passa a les pel·lícules (americanes, és clar), el tirador ha estat abatut, no sense que aquest hagi mort un bomber assistent al meeting i hagi ferit dues altres persones.
Kafkià, absurd fins a l'avorriment. Què és veritat i què és mentida? Avui la premsa americana ja anava plena de diverses teories de la conspiració. Per a alguns, els demòcrates han volgut assassinar un rival que es preveu imbatible a les urnes. Per a d'altres, el mateix partit republicà ha creat aquesta situació per a millorar les seves expectatives de vot.
En qualsevol cas, no sembla massa lògica una fallada dels serveis de seguretat de Trump d'una tal magnitud. Potser es tracta d'un excés de confinaça, però el que és cert és que el tirador, qual Lee Harvey Oswald (pressumpte autor de l'assassinat del president Kennedy a Dallas el novembre de 1963 que mai va poder declarar ja que el van assassinar dos dies després de ser detingut, autor dels trets contra Trump, un desconegut de 20 anys amb un perfil més aviat anodí ja no podrà explicar els seus motius pel magnicidi frustrat, si és que el tenia algún.
Sigui com sigui, a una situació ja de per sí complicada pels demòcrates, on un Biden entossudit afirma amb contundència que només una indicació de Déu el faria dessistir de la cursa electoral, mentre durant les dues setmanes posteriors al debat de la CNN amb en Donald Trump ha anat perdent suports en la intenció de vot de totes, totes les enquestes que es publiquen als Estats Units, se li afegeix ara la imatge èpica d'un candidat amb l'orella dreta ensangonada i aixecant el puny mentre la seva cara, ja de per sí histriònica, expressa un rictus de ràbia i de força capaç de descol·locar el més optimista dels demòcrates.
Encara queda molta cursa electoral per córrer però cert és que el relat juga a favor de Trump: un candidat valent, que aixeca el puny en senyal de victòria i de ràbia, emulant una altra imatge que avui s'ha viralitzat al costat de la foto de Trump amb el puny enlairat, el quadre de Délacroix "La llibertat guiant el poble".
Si els demòcrates ho tenien complicat el dissabte, avui, després de la nominació oficial a Milwaukee d'un Donald Trump elevat a la categoria d'heroi, de llegenda, és fàcil i estadísticament raonable certificar que la derrota demòcrata és gairebé inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada