Si un debat electoral entre dos candidats pot arribar a ser tediós, anquilosat i pot acabar essent una olla de grills on els insults i els retrets passen al davant de qualsevol proposta programàtica, imagineu-vos un debat a nou.
Però si a més a més el debat a 9 l'emet Televisió Espanyola en desconnexió per a Catalunya però l'ofereix pel Canal 24 horas i Radio 5 i per tant posa com a norma de joc que el debat es faci en Castellà, però els dels partits independentistes s'hi acaben oposant i hi ha d'haver traducció simultània, la cosa pot agafar un caire al·lienígena.
Òbviament, és el que va acabar passant. Va ser un tots contra tots sense cap mena de sentit constructiu en el que van volar retrets des del minut zero. Si a la baixa qualitat professional dels candidats se'ls afegeix un format molt dificil en sí mateix el resultat no pot ser altre que un desastre, tant de realització i qualitat televisiva com d'audiència. Si a més a més, al mateix temps s'emet el Barça-Atlètic de Bilbao i un documental sobre el canvi climàtic al Delta, aleshores és fàcil endevinar quins programa van tenir més audiència.
En un grup de WhatsApp d'amics relativament nombrós (26 usuaris), un va preguntar ahir a la nit si algú estava seguint el debat. Només dos van contestar. Un per dir-li que mira-va el Barça i l'altre el documental sobre el canvi climàtic (a casa meva som quatre i ens vam partir al 50% entre Barça i Delta també). No pretenc que aquest grup sigui una mostra estadísticament representativa de la societat catalana (tots mascles, de la mateixa edat, de la mateixa zona geogràfica i compartint moltes idees i punts de vista sobre la vida en general i la política en particular), però certament és una dada indiciària del poc que interessa la política però sobre tot la política com a espectable (per descrèdit, desencís i malfiança) i els debats en particular, i menys si el format no és atractiu (i 9 persones fotent-se els plats pel cap amb traducció simultània no és per tirar coets com a espectacle televisiu, tan per tant, millor "La isla de las tentaciones" - un d'aquests dies tinc pensat dedicar-hi un article).
I efectivament, quan passem a dades contrastades, constatem el pot interés que efectivament el programa televisiu va despertar entre l'audiència (especialment perquè hi havia formats molt més atractius). Sobre un cens electoral de 5.624.000 potencials votants, van seguir el debat a Catalunya 223.000 persones, amb un share a Catalunya del 9,8% (a Espanya va ser un fracàs absolut amb un 0,9% i 152.000 espectadors).
En un entorn i un moment de fragmentació televisiva com mai abans, hom podria afirmar que gairebé un 10% no és un mal percentatge, però per ser un acte de suposadament d'interés general, només un 3,9% del cens electoral s'hi va interessar.
Definitivament, si des de les institucions públiques es vol fomentar la participació, els debats a 9 amb traducció simultània no són pas precisament el millor reclam. O al menys a mi m'ho sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada