El resultat de les eleccions del 14F

Al meu blog d'ahir em vaig equivocar en un parell de prediccions. És de persona sensata reconèixer-ho. 

En primer lloc la participació va ser molt baixa (un 54%) i jo em pensava que no baixaria del 60%. Comparada amb el 39% de les eleccions presidencials portugueses (referent més proper en el temps en temps de pandèmia) és molt més alta, però tot i així, molt baix per tractar-se d'un país on la gent surt a votar de forma molt majoritària, és un percentatge molt baix. El mal temps, la pandèmia, el fastigueix del molts ciutadans han jugat a favor de l'abstenció. Un vot nul a l'Urgell ho exemplifica de manera molt gràfica. Un votant va posar dues fotos en un sobre: una d'un panda i una altra d'uns xoriços. "Panda de xoriços": una al·legoria gràfica del que pensen dels seus polítics una bona part dels ciutadans.

També em vaig equivocar amb l'asseveració que l'independentisme no superaria el 51%. També de molt poc, però em vaig equivocar. Vaig sobreestimar "l'efecte Illa" i segurament vaig subestimar la tossuderia d'una part no despreciable de la ciutadania de Catalunya. El PSC va guanyar en vots però va empatar amb escons amb Esquerra Republicana. Hi ha una part del país que vota només en clau de memòria històrica i condicionada per tot l'entotoll que es va generar l'1 d'octubre de 2017. 

Més sorpreses que tot això, poques. Ja hi haurà temps per anàlisis més profundes i reposades, però com a reflexió d'urgència, tres consideracions més. 

Primera. L'independentisme "assenyat" i de dretes de la Chacón i les velles glòries de l'ex-convergència han fracassat estrepitosament. En termes pràctics vol dir que el llegat de l'Artur Mas, d'en Macolell i companyia està totalment amortitzat. No queden ni les restes del naufragi. El PDCat és mort. Visca el PDCat.

Segona. Hi ha més de 200.000 conciutadans que han votat a VOX. A dues poblacions poc sospitoses de feixisme (fins ahir): Vilamalla a l'Alt Empordà i a La Pobla de Mafumet a Tarragona, han guanyat als municipis. Entren amb força al Parlament de Catalunya. Per sobre de la CUP, per sobre d'En Comú Podem. El populisme es cotitza a l'alça. La confrontació es cotitza a l'alça. Solucions demagògicament senzilles per a problemes complexes. Com que es pensa poc i es mira molt en la immediatesa del missatge a la xarxa, el populisme està fent feix. A Catalunya i arreu. Per mostra, el que va succeir al Capitoli dels Estats Units el dia 6 de gener. Quan toca d'aprop fa més mal, però. Si passa a Hongria o als USA queda molt lluny. Quan passa a casa nostra ens pugen els colors de forma directa. Hi ha més de 200.000 ciutadans que compren el discurs feixista, racista, xenòfob. Aquesta és una mala notícia. La bona, però, si és que podem considerar que n'hi ha una de bona, és que al menys s'han tret la carota i han desaparegut de formacions híbrides com ara el PP o Ciudadanos. Són els que són. Cap més, però són molts. Se senten forts i s'han tret, per fi, la màscara.

Tercera. Un partit que no és partit no pot durar més enllà de circumstàncies cojunturals. Ciudadanos va nèixer esperonat per amics de l'IBEX 35 i l'anticatalanisme. No hi havia projecte, no hi havia missatge més enllà que combatre el catalanisme i la immersió lingüística. Tot el fum de Ciudadanos va ser un miratge. Ahir i avui els seus dirigents, Carrizosa i Arrimadas, neguen el naufragi, i -com no podia ser d'una altra manera als que viuen de la moma de la poltrona política- es neguen a diminir. Com es diu en Castellà: A mayor abundamiento" culpabilitzen el "separatismo i la polarización" dels seus mals resultats. Una vegada més: se'ns pixen al cim i diuen que plou. Però ara se'ls ha acabat i per sempre més. Li va passar a la UCD, li va passar a la Rosa Díez (Unión, Progreso y Democracia), i ara li ha passat a Ciudadanos. Com el PDCat: són morts i enterrats.

I què ens espera del resultat de les eleccions? Fa de molt mal dir, però vistos els pactes entre els independentistes de no pactar amb "els del 155", en particular amb el PSC, el que sembla que s'imposarà serà l'intent de formació d'un govern "independentista", aquesta vegada, presidit per ERC. Els de la CUP, tocaran els pebrots més que mai, amb la força que els confereixen els seus 9 diputats.

No hi haurà proposta de reconciliació ni de diàleg. No hi haurà un reconeixement a la ciutadania pels esforços i patiments. Només una actitud partidista -valgui la redundància- per a perpeturar-se en el poder i la seva moma.

M'emprenya viure en un país on els polítics viuen d'esquena al poble. I aquesta em fa l'efecte que serà la situació els propers dies. M'agradaria, ho dic de cor, equivocar-me.