Tribus polítiques peculiars

A les eleccions del 14 de febrer hi concórren 19 formacions polítiques. És una certesa que no he sabut llegir enlloc però que vaig constatar quan vaig rebre el "kit" de vot per correu el dimarts a casa. 19 paperetes de vot, representants de les 19 formacions polítiques que hi concórren. Només 8 ó 9 tenen possibilitats reals d'entrar al Parlament, i malgrat tot hi ha persones, amb més moral que els d'Alcoi, que perden temps i diners (molt de temps i força diners) per a confegir llistes i organitzar una campanya electoral. Per què? Doncs no hi ha una resposta clara a aquesta pregunta, o al menys jo no la tinc des d'un punt de vista racional; però malgrat tot la història es repeteix, i va més aviat "in crescendo".

Efectivament, a les eleccions de 2015 hi van concórrer "només" 11 formacions, on va destacar el Partit Pirata i els 327 vot que va obtenir (el partit menys votats. Els vots deuen correspondre als seus 327 afiliats), i a les de 2017, on també hi van participar 11 formacions, de les quals hi destaca amb mèrits, la formació "PU+MJ" (Por un mundo más justo) que va obtenir el no gens despreciable favor popular de 577 vots (els pirates ja no es van presentar el 2017 i potser van formar la candidatura PU+MJ).

Al 2021 hi ha hagut alguns canvis qualitatius: no es presenten els sospitosos habituals, però se'n presenten de nous, si cal encara més "friquies". 

Algú havia sentit parlar mai de formacions tan inversemblants com: "Unión Europea de Pensionistas - UEP" (https://www.unioneuropeadepensionistas.org/)? Doncs prometo que no és una innocentada. Existeixen i es presenten. Il·luminats en estat pur. Paga la pena entrar al seu lloc web. 

I què tal la "Alianza por el comercio y la vivienda"? Jo no voldria altra cosa a la vida que el meu president fos algú que es digui Amid V Melwani Nanwani, que, amb un exotisme tan marcat, és ni més ni menys que el secretari de relacions exteriors del partit. Val a dir, que si no hagués ja votat per correu, aquest partit mereixeria la meva més seriosa de les consideracions...

Un altre dels partits que ha meritat la meva profunda admiració ha estat el "Moviment primàries per la independència de Catalunya MPIC". Uns veritables àcrates autogestionats com els d'abans. En Joseph Stalin estaria content i en condecoraria els promotors. El seu lema és una veritable declaració de principis, acràcia en estat pur: "Primàries Catalunya és un sistema d'elecció de candidats obert a la ciutadania amb què es configura una llista electoral que s'autoorganitza al voltant de dos principis fonamentals: fer efectiu el mandat del primer d'octubre i fer-ho amb una veritable regeneració política: no només de noms, sinó de discurs i dinàmiques". Cada dia que passa m'adono que continuo essent com un nen de pit, fent descobertes dia sí i dia també. Fer-hi un cop d'ull és de franc i molt divertit (https://primariescat.cat/).

Una altra interessant opció és el "Front Nacional de Catalunya". Aquests van sense embuts en el seu manifest fundacional, que diu, literalment: "Propugnem la declaració unilateral de la independència de Catalunya sense esperar el permís de tercers, constituint-nos immediatament en una república catalana lliure, atès que el futur de la nació només pot ser decidit pels catalans. Per fer front a l’espoli fiscal i el drenatge econòmic a què l’Estat espanyol sotmet l’economia catalana i els catalans, la millor recepta és construir el nostre propi Estat, que ens defensi i empari. Romandre a l’Estat espanyol és una irresponsabilitat que perpetua l’atur i fa créixer la pobresa a casa nostra". Com diuen a Madrid, "con dos cojones", i tones de demagògia, que és de franc.

Aquesta és la màgia de la política actual. No cal gaire res més que una mica de desimboltura, molta imaginació, molt de morro, una llarga llista de greuges i a córrer. De cada cantonada en pot sortir una nova formació política, que té un cost relativament petit. 

Quan ja em pensava que ho havia après gairebé tot, les campanyes electorals em recorden que tinc encara una muntanya de coses a aprendre.