En línia amb el meu darrer blog sobre anacronismes electorals, la votació amb només dues modalitats de vot, presencial o per correu postal, sembla un vestigi del passat. És una constatació la dita de la saviesa popular que la realitat va sempre per davant de les lleis, però en el cas de la democràcia parlamentària això és encara més cert; si l'anacronisme persisteix és per pura voluntat -per activa o per passiva- de la classe política.
Ahir vaig rebre un sobre marró a casa per a poder votar per correu-me la va portar en persona una funcionària de correus a darrera hora de la tarda-, però como que jo no hi era, em va deixar el justificant d'absència i avui he hagut d'anar a correus presencialment. El sobre conté les paperetes de tots els partits que concorren a les eleccions -és al·lucinant la quantitat de partits que es presenten, amb llistes completes..., potser n'escric un d'aquests dies, abans del 14 de febrer-.
El mecanisme del vot per correu, una vegada admesa la petició, que aquesta sí, es pot tramitar per internet, és relativament senzill: s'ha de dipositar el certificat d'elector que es rep amb les paperetes en un sobre habilitat als efectes, juntament amb un altre sobre més petit en el que s'ha d'introduir la papereta del partit al que un vota-. Es tanca el sobre més gran, s'hi afegeix el remitent a la part posterior i cal anar a correus altra vegada a enviar-lo per conducte certificat. No es pot dipositar en una bústia, és una gestió que cal fer presencialment (altra vegada topem amb la prehistòria).
Tots hem sabut de dues característiques fonamentals de tipus tècnic que afecta a aquestes -atípiques- eleccions, més enllà del fastigueig del personal, que això sembla ser la constant que més bé ens representa:
- La massiva petició de vot per correu (gairebé 200.000 peticions a dia d'avui, que no és gens negligible)
- La massiva presentació d'al·legacions d'excuses més o menys fonamentades per evitar ser membre d'una mesa electoral (més d'11.000 a dia d'avui).
En podem treure una conclussió força evident: hi ha més por que passotisme. Molta gent vol anar a votar, però li fa por contreure el coronavirus per l'exposició que anar als col·legis electorals pot implicar. Normal.
La pregunta que em faig és ben senzilla. Si podem presentar la nostra declaració de renda per internet, i pagar la resta d'impostos per internet, podem firmar una hipoteca per internet, podem comprar-ho i pagar-ho tot per internet, i -afegeixo- amb plenes garanties, ... per què, l'any 2021 no podem votar per internet, o al menys tenir aquesta opció?
El treball de recerca del meu fill gran, d'això ja en va quatre anys, versava justament sobre la viabilitat del vot electrònic. M'hi vaig interessar i implicar molt no només perquè era el meu fill, sinó també perquè el tema m'interessava moltíssim. Vam concloure després de la recerca que va fer l'Adrià, fins i tot amb entrevista per correu electrònic amb una de les més grans expertes mundials del MIT, a Boston.
Òbviament en el món d'internet hi ha molts més riscos que en la votació presencial, però el vot és manipulable tant en presència (els autobusos d'avis noliejats per determinats partits a les residències d'avis en els que els feien pujar amb el sobre ja preparat i tancat, per exemple), com per internet (hackers, dificultat per garantir la personalitat del votant i el secret del vot), però tot i així, la tecnologia blockchain permetria avui dia una auditoria transaccional completa que permetria assegurar la integritat d'una votació parcialment o totalment electrònica. Molts es qüestionen encara la integritat d'un vot electrònic però no diuen res a una operativa bancària mundial que en més d'un 80% s'opera exclussivament de forma virtual.
Comprem per internet, paguem per internet. Alguns tenen bitcoins, que només existeixen al món virtual, amb total anonimat...Per què el vot electrònic ha de ser tan complicat? Manca de voluntat política, fonamentalment.
Amb l'adequada assegurança de garanties de transacció única i traçabilitat (tecnologia blockchain) el vot electrònic podria ser una realitat inqüestionable, ja el 14 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada