Quan s'acabi la pandèmia

Diu la dita i la saviesa popular que l'ésser humà -abans es deia simplement i plana,  "l'home" a seques, però ara això és políticament molt incorrecte i algun/a revisionista encara em crucificaria, especialment si tinc lectores i lectors d'En comú podem o de la CUP- és l´únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Afirmo que en la meva curta experiència antropològica, això és rotundament cert. 

En termes generals només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. En el cas del Covid, pandèmia global per excel·lència, i segurament conseqüència -directa o indirecta- de l'acció depredadora dels humans sobre el planeta, això no és gens diferent, ans al contrari. 

Totes i tots recordem que durant el primer confinament, en particular abril i maig de l'any passat, van succeir fets extraordinaris: senglars baixant per la Diagonal, ànecs, oques i peixos als canals de Venècia (amb unes aigües clares i transparents com feia dècades que no es veien), cels d'un blau espectacular i sense avions, amb una disminució salvatge de partícules de diòxid de nitrogen en suspensió, polució atmosfèrica en general als nivells més baixos del segle XXI, dofins campant tranquil·lament a pocs metres de les costes... Ara que un segon confinament generalitzat queda lluny, ens sembla com un flash de fa molt de temps, no quelcom que va passar fa escassament deu mesos.

Fa un parell de setmanes la Unió Europea, de la mà del European Investment Bank va publicar la seva segona edició del "Climate Survey", enquesta sobre el clima que pretèn avaluar la percepció ciutadana sobre el canvi climatic i el seu impacte en el comportament humà. Una enquesta de gran ambició ja que recull i tracta estadísticament dades dels tres principals pols del planeta: Estats Units, Europa i la Xina. L'estudi està disponible i es pot descarregar de franc al web del banc  https://www.eib.org/en/surveys/2nd-climate-survey/climate-change-impact.htm i si els lectors tenen una mica de temps per a capbussar-s'hi, és francament interessant.

La conclusió principal ve a dir que hi ha un cert optimisme quant al canvi climàtic. Efectivament, el 59% dels europeus, el 54% dels nord-americans i el 80% dels xinesos pensen que el canvi climatic és reversible. Encara hi som a temps! venen a dir, malgrat que fenòmens naturals amb nom de dona com ara el Filomena, el Glòria, l'invasió de pols del Sahara del cap de setmana passat, o el desgel accelerat de les glaceres (la darrera, a la Índia, va provocar el trencament d'un embassament també aquest cap de setmana passat) s'entesten en voler demostrar el contrari.

En aquest estudi els entrevistats, preocupats per l'alarmant constatació en els seus microentorns del canvi climàtic (no parlem dels incendis a Sibèria o a l'Amazònia sinó al que és percetible a la seves regions), afirmen majoritàriament que canviaran els seus hàbits de consum, quan les restriccions sobre la pandèmia s'acabin, sobre tot en matèria d'ingesta de carn de boví i de viatges en avió, creuers, i vehicle privat. En la seva gran majoria declaren que deixaran de volar i menjar carn vermella en la mateixa intensitat que ho feien abans de la pandèmia, que els nous hàbits sembla que, al menys en una part (important) tindran un impacte significatiu a frenar el deteriorament a passes gegantines de l'equilibri del planeta. Vàcues declaracions d'intencions.

Jo no dic que en part alguns dels canvis es consolidaran (el teletreball, per exemple, té un seguit d'avantatges tan grans que moltes empreses han decidit mantenir-lo parcialment fins a nova ordre), però també tinc clar -en petites recerces empíriques tot i que no estadísticament representatives- que quan tinguem inmunitat de ramat a nivell planetari (cosa que òbviament trigarà encara un parell d'anys com a mínim) gairebé tot tornarà a ser com abans. Potser no veurem 30 milions de passatgers passar anualment per l'aeroport del Prat, però en veurem 20. Tal vegada no tindrem 30.000 creueristes en un dia, però en tindrem 15.000. No anirem a dinar a Amsterdam i tornarem al vespre a Barcelona, però hi passarem un cap de setmana de dos dies. No tindrem tants xinesos ni russos, però tindrem més alemanys i britànics. Segurament veurem petites millores, però a escala del tot insuficient.

Quan s'acabi la pandèmia, tornarem a tenir un "lapsus memoriae" a nivell col·lectiu (al menys una gran part de la població, i en particular, els seus dirigents i les seves classes empresarials) i ens tornarem a comportar en bona part i en gran mesura com energúmens ambientals, perquè, repeteixo, com diu la dita popular, només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona.