Emprenyament

Un dels efectes que aquesta pandèmia està provocant a nivell general -segon la meva petita recerca estadística particular-  és una significativa pèrdua de paciència, de sentit de l'humor i de positivisme en general. Tot tendeix a veure's més aviat negre, fins i tot més negre del que segurament seria si es mirés amb objetivitat.

Jo diria que en general el sentiment del ciutadà de carrer bascula entre la mitja depressió (o la depressió sencera) i l'emnprenyament "in crescendo".

Confesso que jo, que sóc optimista compulsiu des que vaig néixer, pertanyo més aviat al grup dels emprenyats. No del Català emprenyat, sinó del Ciutadà emprenyat (en majúscules). I estic sobre tot emprenyat perquè pago molts impostos (i m'encantaria estar content de pagar-los) però rebo escasses contrapartides -al meu entendre-. 

Un dia no fa gaire discutia d'impostos i prestacions a Suècia, amb un ciutadà suec de classe mitja alta que estava encantat de pagar un marginal del 55% a l'impost de societats i un IVA del 25%. Per què? Li vaig preguntar. La resposta no deixava dubtes: "Per què el país funciona" em va dir. "Tenim autopistes de franc, escoles de franc, universitats i hospitals de franc, assitència als grans de franc, i tot, d'altíssima qualitat. Paguem molt però rebem molt en contrapartida", va reblar. "El país funciona". Jo vaig tenir un sentiment a cavall entre la frustració i l'enveja.

Ara fa alguns dies que vaig a treballar de Girona a Sant Joan Les Fonts on tinc la central de l'empresa per la que treballo. Permeteu-me ser vulgar: és un puto drama. Fan obres a l'única carretera que comunica Girona amb Olot. Se'ns pot demanar paciència com quan es construia l'autovia A-26 entre Besalú i Olot. Van ser 2 anys de patiment i d'anar per la carretera comarcal, però al menys hi havia una fita: una autovia en perspectiva que permetria conduir amb més seguretat i una velocitat lleugerament superior.

Però tot degenera a marxes forçades, especialment al que fa referència a l'obra i serveis públics. No sé quants del meus estimats/meves estimades lectors/lectores han d'anar de Girona a Olot amb freqüència. Em repeteixo: és un puto drama. Les obres, amb un pressupost no gens menyspreable de 7,8 milions d'euros van arrencar el juny de 2019 i pretenien (no sé exactament què aconseguiran) millorar la seguretat del tram Serinyà-Besalú. En vaig seguint l'evolució després de més d'un any i mig. La pandèmia, òbviament es fa servir d'excusa pel retard. És com els sistemes informàtics: sempre tenen la culpa a l'empresa quan alguna cosa no rutlla prou bé.

Potser m'equivoco (tant de bo), però estan fotent pel pedregar 7,8 milions d'euros de recursos públic que pago parcialment amb els meus impostos i ni tan sols seran capaços d'enderrocar la gasolinera abandonada des de fa mil anys a Sant Ferriol. Una obra que no serveix per res, que representa una dil·lapidació evident de recursos públics (tipus Plan Zapatero), i que fa que el viatge Girona-Sant Joan passi de durar 35 minuts a 50 mentre duren les obres, això els dies que no dura més.

Podria entendre que es fes una circunval·lació de dos carrils per sentit a Besalú per enllaçar amb l'A-26. Podria entendre el desdoblament de la carretera entre Banyoles i Serinyà (tot just 10 kilòmetres de terreny absolutament pla), però no: l'adefesi es diu, literalment: "Millora de la carretera entre Sant Ferriol i Serinyà". Millora? De què? Avui mateix he batut un récord: 65 minuts Sant Joan-Girona. I tot per què? Doncs hores d'ara, després d'un any i mig d'obres, encara no n'he tret l'aigua clara, i no em considero especialment obtús.

Diners llençats a les escombreries sense gaire criteri i amb molt poca traça. 

Sort però que aquests mateixos polítics que adjudiquen obra-escombreria, de tant en tant l'encerten: diu avui la premsa i la tele que els politics catalans han signat un pacte en virtud del qual no permetran amb els seus vots l'investidura de Salvador Illa. Collonut. Genial. Una gran decisió que dóna molta visibilitat a 4 dies de les eleccions, i que facilita el clima de diàleg. Per fi s'han acabat els blocs irreconciliables.  

Era necessari aquest pacte entre els independentistes? Jo estic tan emprenyat pel poc respecte que ens tenen els polítics als que els paguem el sou, que m'estimo més no opinar.