A les eleccions generals de Desembre de 2015 un periodista de La Vanguardia s'esplaiava escrivint de la meravella organitzativa i logística que suposava l'organització de la votació física (22.951 col·legis electorals, 57.486 meses, 172.458 membres de meses i 344.916 suplents). El que l'Aguilar considerava un prodigi jo ho trobava un veritable anacronisme. Així ho vaig escriure al meu blog el 22 de desembre d'aquell any.
En un món en el que posant un exemple molt extrem, un dron guiat amb un joystick des de Denver, Colorado, pot disparar un míssil a Abbottaban, Pakistan, a gairebé dotze mil kilòmetres de distància per matar a Ossama Bin Laden, em resulta extraordinàriament incomprensible que estem encara parlant de votacions físiques, però sobre tot, sobre tot, de campanyes electorals.
Si parcialment hem pogut resistir els efectes de la pandèmia ha estat en part gràcies a la tecnologia i al teletreball. El Zoom, el Hangouts, el Meets, el Teams, el Cisco Webex...aquests sí, valgui el tòpic que es repeteix darrerament com l'all, han vingut per a quedar-se.
No podrien els nostres polítics fer una posta al dia i utilitzar la tecnologia per evitar parafernàlies antiquades del segle XX?
La primera pregunta que em faig, i me la faig seriosament, intentant buscar respostes, és, quin sentit tenen l'any 2021, les campanyes electorals amb múltiples mítings presencials? No hi trobo cap justificació objectiva i raonable. Puc entendre els mítings-festa de final de campanya, amb cadenes de televisió que filmen pavellons plens d'assistents i militants sobre-excitants que criden i onegen banderes i pancartes, però no un míting a una plaça de poble amb 25 seguidors.
Òbviament entenc el sentit de totes les campanyes electorals a les xarxes socials i -encara- a les televisions i ràdios (que, tot sigui dit de passada cada vegada es mira menys gent, com demostren els estudis d'audiències), entenc fins i tot que les estratègies d'enviament massiu de programes electorals a les bústies (confesso que encara em llegeixo tot el que m'arriba, tot i que també ho podria anar a buscar als webs dels partits, però em fa una mandra de boig), però insisteixo, no un míting a una plaça de poble amb 25 seguidors que ja són votants convençuts i als que, en conseqüència, no cal convèncer de res).
De vegades tinc l'estranya impressió que les campanyes electorals amb mítings i -un altra vestigi prehistòric- la "jornada de reflexió", es fan només perquè els periodistes puguin tenir hores i hores de material per a omplir diaris i hores i hores de ràdio i televisió. I perquè el dia de reflexió surtin enquestes d'intenció de vot als diaris d'Andorra...Aquesta, crec, és l'unica raó que manté vives les campanyes, i no pas el potencial interés dels votants per escoltar el que els polítics els hagin de dir.
No hi ha cap component de novetat en un míting. I en pobles petits i mitjans encara menys. Els telenotícies mostren com l'assistència a aquests actes és, en la majoria dels casos, ridícula, i -insisteixo- més enllà dels mítings de final de campanya, que en condicions de pandèmia estan del tot contra-indicats, la campanya física i presencial no té cap sentit i dubto que aconsegueixi convèncer cap indecís.
La novetat, en aquestes eleccions és que uns actes que no serveixen per absolutament res tenen gairebé l'exclussiva finalitat -en les circumstàncies actuals- de permetre trencar de forma legal el confinament municipal, i aixó ja ho diu tot dels personatges que tenim gestionant els nostres diners i la nostra administració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada