Antonio Cañizares: de professió cardenal, de vocació feixista

Un dels darrers gran mèrits d'aquest prelat (cèlebre per haver dit fa anys que l'avortament és pitjor que abusar de menors...), és que el Senyor el va deixar d'escolar 2 milions de vegades, tantes com vots va tenir el "procés separatista". Recorde'm-ho, la semana abans de les eleccions del 27 de Setembre a Catalunya, el cardenal de València, va dir públicament que resaria per la unitat d'Espanya, i que els feligresos fidels i devots havien de resar per l'aital unitat.

Cañizares les fot de l'alçada d'un campanar. És d'aquells homes que es creu, per càrrec? per edat? en possessió de la veritat absoluta (terrenal i celestial) i predicta a la catedral i fóra de la mateixa. Em pregunto com és possible que un anacronisme de tal magnitud continui tenint algú que li posi un micròfon que li permet dir barbaritats. Deu ser que el periodisme en general va més aviat escàs de notícies ia que només ven (o ven més) l'astracanada.

La darrera és d'avui mateix el Fórum Europa Tribuna Mediterránea. Contradint les paraules del propi Papa Francesc, Antonio Cañizares qüestiona el propi concepte de refugiats (pels Sirians) i adverteix sobre l'arribada massiva d'aquest col·lectiu. Atenció al que ha dit, literalment: "No es pot jugar amb la història i la identitat dels pobles", ......"cal lucidesa per destriar correctament els refugiats acollits, perquè molt pocs són perseguits i poden comprometre el futur de les societats occidentals". I això ho diu algú que representa, suposadament, els màxims valors del Cristianisme. No és esperpèntic? Ningú no el desautoritza aquest senyor? Quina autoritat moral pretén tenir una Església que continua tenint entre els seus més alts representants persones de la calanya de Cañizares? Des del meu punt de vista, cap ni una.

Demà l'Artur Mas haurà de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver posar urnes sense cap validesa legal al carrer. El Cardenal Cañizares continuarà blasfemant contra la dignitat de les persones, i contra la llibertat fins que es mori i ningú no li dirà res. Això deu ser la llibertat d'expressió, o com s'entén en algunes parts de la "Pell de Brau".