No vaig tenir ocasió de veure el seu "Intermedio" del dilluns a la nit, on el periodista i activista social, un exemple de dignitat en l'exercici de la denúncia i en l'exercici de la professió de periodisme (cada vegada més escassa). Tot just avui, llegint la Mònica Planas (quina diferència de nivell i de valor la Mònica Planas o el Gran Wyoming si els comparem, per exemple, amb la Susanna Griso...), he sabut que un dels seus col·laboradors va entrevistar els pares de l'Andrea, de la que jo parlava al blog d'ahir.
Un veritable model a seguir. He tingut ocasió de veure el programa per internet, i és tal com la Mònica ho descriu. "Permitidme que os prive durante unos minutos de mi agudo ingenio cómico”, va dir el periodista, abans de donar pas a una entrevista sòbria, sense estridències ni manipulació televisiva per aconseguir informar sense fer espectacle, per permetre a uns pares destrossats que expliquessin l'amor a la seva filla, per professar un profund respecte pel dret a la dignitat. Ja no queda periodisme com aquest, que pot pasar de fer la conya més mordaç a expresar el respecte més sincer cap a una qüestió tan delicada com aquesta.
A això voldria afegir-hi el fet que Wyoming ha produït el documental "No estamos solos" dirigit per el català Pere Ventura, sobre els moviments indignats sorgits arran del 15 M. Un altre exercici d'integritat, de civisme i de denúncia elevada a l'enèssima. El divendres a la tarda en Toni Clapés l'entrevistava a Versió Rac1. Un altre moment sublim de la ràdio. Vaig haver de parar el cotxe per poder-lo escoltar bé i no perdre'm detall. La denúncia de l'arbitrarietat de la casta governant feta des del sentit comú, el criteri i la informació.
Gràcies a persones con ell, valentes, compromeses i íntegres, el planeta és un lloc una mica millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada