Ridley Scott és un dels meus directors de cinema favorits, des de ja fa una pila d'anys. El vaig descobrir de molt jove, als 13 anys amb una pel·lícula de culte que tothom ha vist, "Alien", amb una magistral Sigourney Weaver de protagonista. De fet aquesta era la seva segona pel·lícula de llarg metratge, i ja es posen de manifest algunes de les constants de la seva cinematografia: l'ambientació, la il·luminació, la música, que fan que a cadascuna de les seves obres es recrei una atmosfera especial que permet l'espectador quedar atrapat per la seva màgia.
Però el que el va consagrar com a director de cinema va ser el seu tercer film, una de les grans obres cinematogràfiques mai rodades: "Blade Runner" (1982). Protagonistada per Rutger Hauer, Harrison Ford i Daryl Hanna, recrea de forma cruel un futur no gaire llunyà, a la ciutat de Los Angeles, on els humans conviuen, lluiten i moren amb els replicants, robots amb forma humana i tal com deixa entreveure el director, amb sentiments humans.
Després, he seguit gairebé tot el que Scott ha filmat, i són molt poques les pel·lícules que no m'hagin agradat molt. Ha dirigit veritables "Blockbusters" reventant taquilles i aconseguint èxits de públic i crítica. Algunes de les altres meves favorites serien: "Black Rain" (rodada al Japó, amb uns impressionants Michael Douglas i Andy Garcia), el "road-movie" "Thelma & Louise" (amb unes esplèndides Susan Sarandon i Geena Davis), "Gladiator" (no calen comentaris), però sobre tot, sobre tot, una pel·lícula que es podria considerar menor en quant a producció -i que s'aparta molt tant de les temàtiques com de l'estil que el caracteritza com a director- i que es titula "Un bon any", amb Russell Crowe i Marillon Cotillard. Si no l'heu vist, busqueu-la, no té desperdici.
Ahir, amb el meu fill petit vam anar a veure la seva darrera obra: "The Martian", protagonitzada per un (molt creïble) Matt Damon. La vam veure en tres dimensions, cosa que és altament recomanable.
Scott, retorna als seus origens amb una obra de ciència ficció que narra la situació d'una astronauta americà que un grup de recerca de la NASA deixa al planeta Mart creient-lo mort després d'una evacuació d'emergència.
La pel.lícula torna a ser una obra mestra de la cinematografia. Per l'ambientació, per la il·luminació, per la música, per la tensió narrativa, fins i tot per la versemblança. Un veritable espectacle de dues hores i mitja. Molt, molt recomanable. Un surt del cinema amb la sensació d'haver vist una gran pel·lícula, a la que només se li pot retreure l'anticipació d'un final feliç (semblant en aquest sentit al film "Gravity" de l'Alfonso Cuarón).
Arran de la lectura de la crítica vaig saber ahir mateix que Ridley Scott produirà l'any vinent (primer havia de dirigir però sembla ara que "només" intervindrà com a productor), la segona part de "Blade Runner", una grandíssima noticia, i que Harrison Ford també hi participarà. L'espera es farà llarga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada