Duran i Lleida

Confesso que fa tant de temps que veig el personatge en política que me n'he anat a Vikièdia per veure no només quants anys té (63, aquí ho he més o menys encertat...) sino quants en fa que és en política....Perquè en el meu imaginari de polítics Josep Antoni Duran i Lleida és com l'Adolfo Suárez (que Déu tingui a la seva glòria) o com en Felipe González (que Déu li conservi la morenor), és a dir, un polític de la "Transición".

En Duran i Lleida va començar en política de mlt jove, però va ser diputat a les Corts Generals (ja sabeu, aquelles que donen dret a dormir al Palace de Madrit -concepte, no ciutat-) des de l'any 1982. Jo tenia 16 anys i m'interessava pel Mundial de futbol del "Naranjito". I en Duran ja era diputat, vés per on.

I ara que tinc 49 anys (és a dir, n'han passat 33), en Duran continua essent diputat. Home, no sóc dels que creuen que no hi ha res que pugui durar sempre, però en política, pensó que la renovació, que el reconeixement que el temps passa i que calen aires nous és un fet incontestable. Pertany al món del sentit comú polític, i de l'ètica i l'estètica. Un polític que ha estat 33 anys en actiu és una "rara avis".

Un polític que ha estat 33 anys en actiu, que ha perdut unes eleccions plebiscitàries (o tan se val, autonòmiques) el 27 de setembre de 2015, que posa -sense convicció- el càrrec a disposició del partit i que ahir mateix decideix que "per responsabilitat" es presentarà com a canditat d'Unió Democràtica de Catalunya al Congrés dels Diputats el proper 20 de desembre, és que té un afany de poder i de continuïtat que costa d'entendre.

Duran i Lleida és un cadàver polític. Per dignitat i per respecte a la política hauria d'haver plegat el 27 de setembre a les 11 de la nit, però no, només va posar el càrrec a disposició del partit. No només no plega, sinó que té els sants nassos de tornar-se a postular com a canditat, amb -sembla- el vist-i-plau del seu partit.

Encara que fos un incondicional de UDC (que no ho sóc ni de bon tros), no el votaria, per respecte a la dignitat democrática i per respecte al sentit comú.