Fires de Sant Narcís de Girona (II)

Tot i que estimo Girona amb bogeria, hi han nascut els meus fills i és la segona ciutat a la que més anys he viscut (ja en fa vint!), mai m'he pogut sentit gironí "del tot" perquè òbviament no hi vaig viure quan era jove. Potser per això, i tal com escrivia a la meva entrada anterior, no he acabat de gaudir "amb plenitud" de les Fires de Sant Narcís.

Sí que és cert que als primers anys d'instal·lar-m'hi (1995) les vaig viure des del vessant nocturn de la festa (barraques i concerts), i després amb el naixement dels meus fills, en el dels "cavallitus", el circ Raluy, el concurs de paletes, els castellers a la plaça del vi....

Però en general, les he viscut sempre una mica de lluny. Hi ha malgrat això tres fenòmens que vull compartir relacionats amb les Fires (de la que els gironins de pro n'estan molt orgullosos) que em colpeixen particularment.

El primer, és l'ultra conegudíssim "Certamen", pronuncïis, com ho fan els gironins "sertamen", emfatitzant molt la esse. La veritat és que per a mi, això del "certamen" és com un fenomen paranormal, en el sentit que no sé ben bé quins són els beneficis, per què les mateixes empreses hi participen cada any, i per què els gironins -i entenc que d'altres- el visiten amb passió. D'entrada, "Certamen" és una paraula que té clares connotacions del passat, i que em sembla que no utilitza ningú més que els gironins per aquesta fira. Després perquè fa 20 anys que veig els mateixos expositors (amb els matisos de modernor i adaptació als nous temps que es vulgui). Qui a la terra anirà a comprar una carretilla elevadora, un hunday, un tractor o una caseta de fusta al "certamen"? No ho sé, algú ho deu fer, perquè si no no s'explica.....

El segon, també és un fenòmen paranormal. Les famílies gitanes que no es veuen en tot l'any per Girona, i que de cop, durant la semana de fires, apareixen com per art de màgia i comencen a coure castanyes (gallegues, emfatitzen) i a vendre "moniatos". No ho sabria explicar. Potser estan hivernant la resta de l'any i es desperten per fires....

I el tercer fenòmen l'he citat a l'entrada de blog anterior: el maleït canvi climàtic. Fa 30 anys les fires eren una bona oportunitat per estrenar la roba d'abric. Era temps de gorros, bufandes i guants, i jaqueta nova. Era temps de castanyes perquè amb el fred que feia venien molt de gust... Menjar-se castanyes amb samarreta de màniga curta no acabava essent gaire atractiu, al menys per a mi.