dijous, 4 de setembre del 2014

La depuració

Un parell d'amigues em recorden que des de fa 15 dies que no hi ha cap entrada al blog. Tenen raó, i no és pas per mandra o per una aturada vacacional excessivament llarga. Ha estat una "rentrée" més intensa del previst professionalment parlant.


Poc a poc tornem a la "normalitat", com resa l'anunci de TV3 (una mica escandalós la veritat sigui dita, perquè el que vol dir l'anunci al capdevall és que durant l'estiu han estat fent "telequalsevolcosa" per omplir la graella -tal com ho denunciava la Mònica Planas a l'"Ara" la setmana pasada-. Amb diners públics cal ser més curosos, i ara més que mai). I això també implica tornar a escriure. Em venia molt de gust, especialment amb els diferents "momentums" al que estem sotmesos: procés sobiranista, Escòcia, Ucraïna, Estat Islàmic, Cristóbal Montoro, divorcis reials a la italiana, i tants i tants altres.


Les vacances han estat curtes, de fet aquest any molt curtes ja que -afortunadament- he tingut més feina de la prevista. En tot cas, he fet el grau de desconnexió voluntari de la "realitat" de premsa i televisió  que com a mínim i a efectes depuratius, solc fer cada any per aquestes dates. Una semana sencera sense ni comprar ni llegir premsa i sense escoltar ràdio ni mirar televisió.


He dedicat uns dies a la família, a la lectura, a l'esport, a la jardineria, al dibuix, a la menorquina, a navegar, a la reflexió i a parlar amb gent. Amb molta gent, amb tota la que he pogut. Depuració, en definitiva.


Òbviament, amb molts dels que he parlat, un dels temes estrella ha estat la "decepció". És clar, hi ha molta gent es troba orfe, a part de decebuda. Moltes persones de certa edat, votants no pas de Convergencia, sino "de facto" de Jordi Pujol, no saben a qui hauran de votar a les properes eleccions (les que siguin, sia plebiscitàries, sia municipals).


Gent catalana que se sent nacionalista, fins i tot independentista,  però que no votaria mai de la vida ERC ni la Unió de Duran Lleida (més d'hora que tard està condemnada a separar-se de CDC, o del que quedi de CDC), no sap què ha de fer. Gent nacionalista que votava PSC però que no els tornarà a votar mai més i que vol fer vot útil, volia votar CDC  però ara ja no els votarà.


Les enquestes i el sentit comú ho diuen: la patacada de CDC (que venia ja patint un degoteix d'intenció de vot a la baixa) serà monumental si hi ha unes plebiscitàries. Hi haurà molta gent que votaria SI/NO, o SI/SI, que es quedarà a casa abans de votar ERC. La culpa la té únicament i exclusiva, Jordi Pujol: una gran contribució al país...Si tingués dos dits de vergonya se n'aniria a viure a Islàndia o a Burkina Fasso. Espero que, pel bé del país, desapareixi de la vida pública ben aviat i poguem passar pàgina. Ja ha fet prou mal. La depuració ha de ser plena. En aquest sentit, la cel·leritat de la justicia espanyola seria francament agraïda. La tardor serà més calenta que mai.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada