13:30 h. Des de la nostra talaia privilegiada, a cavall entre el tram 1 i el tram 2, veiem com la marea humana va prograssant. Els autocars van desfilant ordenadament i molt a poc a poc pel lateral de la Diagonal cara mar un darrere l'altre. Sembla una concentració d'autocars de tants que n'hi ha. El centre de la Diagonal ja està tallat (des de Pius XII). Precisament allà, a Pius XII hi ha un escenari i una pantalla gegant. No veig si estan tocant en directe però per les imatges que es projecten a la pantalla intueixo que sí. La música no para i als jardins que hi ha entre Diagonal i carrils laterals es van desplegant taules i cadires i comencen a parar-se estovalles de quadres vermells i de quadres blaus. Costa de creure però és veritat!! Veig fins i tot una colla que treuen el porró. Hi ha molta gent que s'ha portat el dinar com aquell que va a fer un dia de picnic a la platja de Castelldefels, però al mig de la Diagonal. D'altres paren el sol.
14:00 h. L'ambient de festa es va fent més i més gran. El rètol giratori amb l'anagrama de Caixabank no para de girar. Al Corte Inglés Diagonal ja es comença a perfilar una gernació.
14:30 h. Ja no es veuren més autocars en moviment. Estan tots aparcats al lateral de la Diagonal formant una cua immensa.
14:00 h. L'ambient de festa es va fent més i més gran. El rètol giratori amb l'anagrama de Caixabank no para de girar. Al Corte Inglés Diagonal ja es comença a perfilar una gernació.
14:30 h. Ja no es veuren més autocars en moviment. Estan tots aparcats al lateral de la Diagonal formant una cua immensa.
15:30 h. Després d'un dinar extraordinari i d'una molt bona companyia amb els nostres amics comencem a baixar al carrer. Hem anat veient mentre dinavem com l'afluència de gent no parava. El carrer és una veritable festa. Els nostres amics no tenien tram assignat i per tant tan els fa un lloc com un altre, volen viure la intensitat del moment, igual que nosaltres. Nosaltres tenim assignat el tram 16 (Baix Empordà) i ens proposem arribar-hi abans de les 17:14 h. Sé que no només no serà fácil sino que probablement sigui impossible.
16:00 h. Després de les fotos de familia de rigor i de trovar uns quants coneguts, enfilem lateral de la Diagonal, costat muntanya, direcció Francesc Macià. El nostre tram és de fet Diagonal/Aribau. En circumstàncies normals un taxi ens hi deixaria amb 5 minuts, però fa estona que només es pot circular a peu.
16:30 h. Vivim el moment amb una intensitat extraordinària. Geganters, Castellers, malabars, músics improvisats, joves, vells, blancs, negres, grocs. Calor asfixiant. Ambient de Festa Major. Un mar d'estelades sobresurt dels carrils centrals de la Diagonal on la gent, disciplinadament, fa mitja hora que s'ha començat a col·locar. Per altaveus estratègicament situats sona Catalunya Ràdio, amb la Terribas i en Cebrià retransmetent des d'una unitat mòbil situada prop del vèrtex de la "V".
17:00 h. M'adono que no hi serem a temps d'arribar al nostre tram. Per tant ens situem dins la Diagonal a l'alçada on hem arribat, diria que tram 12, a l'alçada d'Avinguda de Sarrià. Els meus amics dins la franja vermella i nosaltres quatre dins la groga. Penso que és impossible que amb tanta gent això pugui acabar de sortir bé. Els voluntaris, amb megàfons, molta paciencia i molt bon rollo, no paren de donar instruccions, consignes, consells. Una parella de britànics s'ho mira amb apreciable interès. Els demano que ens facin una foto i els dic que estan assistint a un esdeveniment màgic. Em contesten que tan màgic com el de fa dos anys, que també hi eren. Quedo tan parat que no sé que dir-los. Gairebé que em poso vermell.
17:14 h. Arriba el moment estelar. Un crit, un clam, una emoció, un sentiment. Indescriptible. La música peta a tot volum. La gent crida, riu, canta, plora. En certa manera recorda la celebració de Cap d'Any. Tot d'una s'acaba la tensió acumulada i esclata una alegria desbordant, enganxosa. Llavors veig que fem l'ona (això hauria d'estar prohibit, per cutre). Ens hi posen. Veig una munió de mans que pugen i baixen al davant i al darrere. Faig moltes fotos i algún vídeo. Per acabar-ho d'arrodonir, em truca la meva mare: "nen, t'he vist a tevetrès".
17:30 h. Arribem finalment al nostre tram. Encara és ple a vessar. Veig gent que conec de Gualta, de Palamós, de Palafrugell de Sant Feliu. Molt a prop d'on som hi ha l'orquestra, em diuen que Montecarlo. Sona rumba catalana, en evident homenatge al malhaurat Peret. Ballem el "Borriquito como tu". Quan sona "El meu avi va anar Cuba" a ritme de rumba la gent es torna boja de debò. Tothom balla i canta.
18:00 h. Comencem a desfilar, que encara queda molt camí i hem d'anar a Palamós. Ens aturem a una botiga de queviures d'Aribau/Diagonal vorera dreta. No s'hi quep. Comprem una Coca-Cola i una aigua. Em pensaba que la clatellada seria astronómica, però no.
18:30 h. Enfilo Via Augusta per anar a buscar els túnels de Vallvidrera. He sentit les notícies del trànsit i m'esgarrifo només de pensar en posar-me a cap de les rondes. L'autopista va plena però es pot circular amb comoditat. Tots els cotxes venen d'allà mateix i com a primera hora del matí, es creuren mirades de complicitat.
20:00 h. Arribem a Palamós. A la plaça de la Sarfa s'hi toquen sardanes i s´hi canten els segadors. Ha estat l'acte institucional del dia a Palamós. Correcte però fluix. Ha estat un dia molt complet i ple d'emocions fortes. L'endemà treballem, per tant veiem les notícies i cap a dormir.
16:00 h. Després de les fotos de familia de rigor i de trovar uns quants coneguts, enfilem lateral de la Diagonal, costat muntanya, direcció Francesc Macià. El nostre tram és de fet Diagonal/Aribau. En circumstàncies normals un taxi ens hi deixaria amb 5 minuts, però fa estona que només es pot circular a peu.
16:30 h. Vivim el moment amb una intensitat extraordinària. Geganters, Castellers, malabars, músics improvisats, joves, vells, blancs, negres, grocs. Calor asfixiant. Ambient de Festa Major. Un mar d'estelades sobresurt dels carrils centrals de la Diagonal on la gent, disciplinadament, fa mitja hora que s'ha començat a col·locar. Per altaveus estratègicament situats sona Catalunya Ràdio, amb la Terribas i en Cebrià retransmetent des d'una unitat mòbil situada prop del vèrtex de la "V".
17:00 h. M'adono que no hi serem a temps d'arribar al nostre tram. Per tant ens situem dins la Diagonal a l'alçada on hem arribat, diria que tram 12, a l'alçada d'Avinguda de Sarrià. Els meus amics dins la franja vermella i nosaltres quatre dins la groga. Penso que és impossible que amb tanta gent això pugui acabar de sortir bé. Els voluntaris, amb megàfons, molta paciencia i molt bon rollo, no paren de donar instruccions, consignes, consells. Una parella de britànics s'ho mira amb apreciable interès. Els demano que ens facin una foto i els dic que estan assistint a un esdeveniment màgic. Em contesten que tan màgic com el de fa dos anys, que també hi eren. Quedo tan parat que no sé que dir-los. Gairebé que em poso vermell.
17:14 h. Arriba el moment estelar. Un crit, un clam, una emoció, un sentiment. Indescriptible. La música peta a tot volum. La gent crida, riu, canta, plora. En certa manera recorda la celebració de Cap d'Any. Tot d'una s'acaba la tensió acumulada i esclata una alegria desbordant, enganxosa. Llavors veig que fem l'ona (això hauria d'estar prohibit, per cutre). Ens hi posen. Veig una munió de mans que pugen i baixen al davant i al darrere. Faig moltes fotos i algún vídeo. Per acabar-ho d'arrodonir, em truca la meva mare: "nen, t'he vist a tevetrès".
17:30 h. Arribem finalment al nostre tram. Encara és ple a vessar. Veig gent que conec de Gualta, de Palamós, de Palafrugell de Sant Feliu. Molt a prop d'on som hi ha l'orquestra, em diuen que Montecarlo. Sona rumba catalana, en evident homenatge al malhaurat Peret. Ballem el "Borriquito como tu". Quan sona "El meu avi va anar Cuba" a ritme de rumba la gent es torna boja de debò. Tothom balla i canta.
18:00 h. Comencem a desfilar, que encara queda molt camí i hem d'anar a Palamós. Ens aturem a una botiga de queviures d'Aribau/Diagonal vorera dreta. No s'hi quep. Comprem una Coca-Cola i una aigua. Em pensaba que la clatellada seria astronómica, però no.
18:30 h. Enfilo Via Augusta per anar a buscar els túnels de Vallvidrera. He sentit les notícies del trànsit i m'esgarrifo només de pensar en posar-me a cap de les rondes. L'autopista va plena però es pot circular amb comoditat. Tots els cotxes venen d'allà mateix i com a primera hora del matí, es creuren mirades de complicitat.
20:00 h. Arribem a Palamós. A la plaça de la Sarfa s'hi toquen sardanes i s´hi canten els segadors. Ha estat l'acte institucional del dia a Palamós. Correcte però fluix. Ha estat un dia molt complet i ple d'emocions fortes. L'endemà treballem, per tant veiem les notícies i cap a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada