Plataforma Uber

El dia 11 de Setembre, en plena efervescància de la V i de la manifestació a Barcelona, vaig voler tastar l'aplicació Uber, in situ. I en vaig parlar amb un taxista. Per aquells als que "Uber" els soni a la tercera paraula de l'himne d'Alemanya, els diré que es tracta d'una organització -de dubtosa legalitat- que es dedica a intentar ser un substitut al servei reglat de taxi a un preu molt més barat, a través d'una xarxa de cotxes particulars que ofereixen el servei via internet, sense intermediaris.

Home, fins aquí, i sobre el paper, tot més o menys correcte. Però una plataforma que:

1. Ha aconseguit unir i aturar el sector del Taxi a Barcelona en dues jornades de vaga d'èxit aclaparador durant aquest any 2014.

2. Ha aconseguit que la prohibissin a Alemanya.

3. No respecta la legislació vigent sobre transport de viatgers a l'Estat Espanyol,

fa com a mínim induir a pensar que hi ha quelcom de podrit en el Regne de Dinamarca. És evident que el poder de la tecnologia i el món 2.0 permeten enxamplar l'abast de l'oferta de gairebé tot fins a extrems insospitats només fa uns anys i a uns preus d'una competitivitat que fa feredat, també insospitats fa uns anys.

I jo ho aplaudeixo. Visca la competència, que ens aporta més i millors productes i serveis al preu més competitiu. Però els límits de la seguretat i el "fair play" no es poden conculcar.

Resulta que la Generalitat, la Guàrdia Urbana i el Ministerio de Transporte diuen que "Uber" és il·legal. Que no respecta la Llei de Transport de Viatgers i que per tant no està autoritzada a prestar cap servei públic. Però malgrat haver vist i llegit que han "aturat" uns quants cotxes particulars, la realitat és que un munt de cotxes (conduïts per ciutadans sudamericans, al menys a Barcelona), ofereixen el servei amb total impunitat.

Però no tothom pot obrir una farmàcia, ni muntar una escola ni un hospital, ni molts i molts negocis que requereixen d'una autorització administrativa prèvia. És el cas del servei de transport de passatgers. No el pot prestar qualsevol. La garantía de qualitat només la dóna l'entitat que representa el col·lectiu i que està degudament registrada, assegurada i inscrita en tots els registres i autoritzacions que cal. No és el cas de "Uber", però l'Adminstració sembla impotent o inoperant.

Llegeixo avui a "La Vanguardia", que a Madrid -ciutat- "Uber" anuncia que ja opera als carrers de la ciutat, i la seva "App" es pot baixar fàcilment de l'Apple Store, i tothom es queda tan ample. És com si jo tingués un web que ensenyés a fer pistoles o a disparar als, posem pel cas, seguidors d'un equip de futbol.

Està clar que "Uber" no ofereix un servei qualsevol, sino un que afecta la seguretat de les persones i que per tant ha d'estar sota regulació, ens agradi o no. No es pot presetar un servei públic com aquest sense disposar d'una assegurança de RC i DM amb capital suficient, sense tenir un cotxe amb totes les condicions i revisions molt i molt periòdiques, sobre tot quan es va fent vell. No es pot conculcar cap llei, però una tal important com aquesta encara menys.

Què esperen els polítics espanyols per fer el que ha fet Alemanya?