Sempre he pensat que molts polítics de primer nivell (present o pretèrit) van mal assessorats, i que la vanitat, la supèrbia i aquesta tan mencionada "eròtica del poder" els mantenen allunyats de la realitat.
La declaració de Jordi Pujol abans d'ahir al Parlament de Catalunya va tenir tots els elements que calen per fer del final de Pujol un epíleg per oblidar. Ho llegia ahir en algún diari: no hi haurà ni una plaça Jordi Pujol, ni una avinguda, ni un miserable carrer. Tots els mèrits que hagués pogut fer durant 23 anys de servei al país se'ls va ventilar en dos dies, el 25 de Juliol i el 26 de Setembre, i va fer bona la misteriosa profecia que li deia a l'Albert Om a "El convidat" de fa un parell d'anys a TV3: "Encara puc espatllar la meva biografia".
Doncs, sí, espatllada i ben espatllada.
La posada en escena, segurament molt estudiada i seguint fil per randa els consells dels seus advocats i assessors va ser lamentable, un trist final d'etapa d'un polític que va fer la seva darrera intervenció política sortint per la porta del darrere esbroncat pels uns i pels altres.
Per què va anar Pujol al Parlament de Catalunya?: si el que havia de dir era el que portava molt ben estudiat ("un conte molt bonic, amb introducció, nus i desenllany" escrivia ahir a l'Ara en Sebastià Alzamora) i si no havia de contestar cap de les preguntes que li feien, com un vulgar Millet pocasolta, llavors no calia que hi hagués anat, va fer un flac favor a tothom, als que l'havien votat, als de CDC i al poble de Catalunya en general.
No era millor quedar-se a casa, fer una nota pública de perdó i confessar a la justícia tot el que sap? De fet a les rèpliques, qui millor va estar va ser en David Fernández, quan li va demanar que escrigués el quart llibre de la seva biografia i fes un darrer favor al país.
Però no, va ser incapaç de tenir aquest mínim sentit comú que li ha de permetre a un saber què ha de fer quan ho ha de fer. Això de "renyar" els diputats va ser una indignitat absolutament fora de lloc.
No va donar cap explicació plausible de res i va fer davant tothom un ridícul espantòs.
Una lamentable baixada de teló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada