El comunicat oficial de la disolució amistosa d'Antònia Font no pot deixar indiferent ningú que els hagi escoltat encara que no sigui un admirador del seu treball (jo ho sóc, i molt). Han estat setze anys (des de 1997) que han aportat a la música pop/rock cantada en Català una alenada de qualitat i d'aire fresc.
Els rumors de la separació no són nous (de fet aquesta vegada no són rumors sinó una notificació oficial), sino que ja van aflorar després del 'impressionant versió simfònica de "Coser i Cantar" que van passejar per mitja europa i que en paraules del compositor i líder del grup Joan Miquel Oliver van estar "a punt d'acabar amb nosaltres".
Sorprèn més el moment i la forma (els membres del grup escriuen en el comunicat que amb la saparació podran "concentrar-se en projectes personals no necessàriament relacionats amb la música") que no el fet en sí mateix.
I dic que sorprèn el moment perquè s'anuncia quan encara ressona l'èxit del seu genial "Lamparetes" (2012) i el darrer "Vostè és aquí" (2013) i perquè més enllà del prolífic Joan Miquel Oliver, que és capaç de combinar simultàniament escriptura de novel·la, teatre, producció i creació musical i que té molt clar que els seus projectes personals són ara tants que possiblement crearien en breu una incomptabilitat amb el dia a dia de la banda, no tinc notícies del que els altres 4 membres (Pau i Pere Debon, Jaume Manresa i Joan Roca) tenen previst fer. Probablement el motor i artífex de la separació (m'hi jugaria un pèsol) ha estat en Joan Miquel Oliver, a qui les idees, els astronautes, les llunes i els pistatxos li bullen al cap.
Antònia Font ha estat un grup inclassificable que cantava en Català però que no feia política i que en cap moment va voler encasellar-se ni posicionar-se en cap altra idea que no fóra la composició musical i una interpretació ben característica i màgica.
Els mallorquins són molt bons músics i els seus directes transmetien una força impressionant que anava in crescendo des del tímid "gracis, gracis...." inicial de'n Pau Debon en acabar la primera cançó fins al desbordament total a la part dels bisos amb tot quisqui dempeus ballant.
L'escena musical catalana perd un referent que ha aportat molta originalitat i més frescura. Els trobarem a faltar sense cap mena de dubte. Van programar un concert de comiat el 27 de desembre a Palma i les entrades es van exhaurir en dues hores. N'han hagut de programar un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada