El perill xinès

Feia dies que no escrivia al blog, degut a un viatge llarg per Xina per motius professionals. Cada vegada que hi vaig hi descobreixo nous elements en aquest procés d'acceleració de tot plegat no se sap ben bé cap a on. Algunes constatacions que he pogut treure d'aquest viatge són que allí, la cosa va de mal en pitjor en alguns aspectos que fan veritable por. Entre els més significatius en destaco tres:

• La bombolla immobiliària. Sobre tot al Nord, a Qingdao, capital de la provincia de Shandong, el paisatge de grues e construcción és senzillament desolador. En un caos urbanístic difícil de païr visualment (enmig del qual, llocs com Benidorm o Salou serien perles del bon gust), un garbuix de centenars de blocs d'apartaments s'aixequen lletgos i grisos en el cel contaminat de la ciutat. Centenars, milers de pisos que romanen buits per incapacitat de compra per part dels suposats destinataris (classe mitjana). De moment grans empreses immobiliàries, promouen, compren i venen esperant revaloritzacions infinites. Fins quan?
• La contaminació ambiental. L'International Herald Tribune en parlava a la seva edició del 23 d'abril. El que està passant a la Xina té uns efectes col·laterals l'abast dels quals se'l trobaran d'aquí a uns anys. Els nivells de cáncer, malformacions, nadons amb infrapès, malalties desconegudes ha pujat de manera alarmant als darrers anys. Això fa que els que poden, és a dir, alts executius, propietaris d'empreses, enginyers i d'altres col·lectius amb capacitat económica han iniciat un procés de pre-fuita o fuita comprant cases al Canadà o a Austrària per a marxar amb la familia el més aviat possible. El talent local està abandonant la Xina perquè ni ells mateixos volen viure al seu propi país: fins aquí han arribat els nivells d'insalubritat. Durant el meu viatge ho he parlat amb diversos empresaris. La resposta és gairebé unànim: ningú no es vol quedar a Xina per a fer-s'hi vell o veure-hi créixer els seus fills.
• La inflació. Que Shanghai és una ciutat cara és una obvietat, com a lloc que marca tendències i que es configura com una de les grans conurbacions més dinàmiques del planeta, però que la resta del país estigui sumit a una espiral inflacionista que fa que la seva mà d'obra perdi competitivitat té un component de novetat. Els xinesos fonenten la inflació des de les esferes governamentals per tal d'afavorir el desenvolupament d'un mercat domèstic que, a mig termini, pugui suplir uns mercats d'exportació que en aquests moments estan en plena crisi. No obstant, aquesta iniciativa, està matant la competitivitat exterior de la Xina. En breu, ja no sortirà a compte comprar a Xina a menys que no sigui en quantitats massives. Estem assistint al retorn de la manufactura a Europa, en tinc una muntanya d'exemples, i alguns em toquen de molt a prop.

Depèn de quin rumb prenguin aquests perills podem assistir a un esclat xinès amb conseqüències de proporcions desconegudes. No és l'apocalipsi que anuncia a bombo i plateret en Niño Becerra, però compte, que la cosa va de debò.