Enyd Blyton

Molts membres de la nostra generació, a meitat de la quarentena, vam aprendre a gaudir de la literatura gràcies a aquesta senyora britànica que va ser una prolífica escriptora de llibres d'aventures i que va viure el seu zènit com a novel·lista als anys 40, 50 i 60 del passat Segle XX. L'Enyd va escriure més de 600 novel·les, totes protagonitzades per adolescents, totes del gènere d'avantures. Els de la meva edat recordaran fàcilment algunes de les seves col·leccions, com ara "Los Cinco" o "Los Siete Secretos".

 

Confesso que estava posseït per "Los Cinco" (disponible només en Castellà durant molts anys  de la mà d'Editorial El Molino i Juventud), i que em fascinava Jorge, aquella noieta tan desperta amb nom de noi. La capacitat narrativa de la senyora Blyton era inesgotable, semblava increïble que podéssin existir tants criminals i tants embolics, però sempre se'n sortia amb nota.

 

Vaig revisitar les seves novel·les a mitjans dels anys noranta, quan estava en plena fase d'escriptura del meu "Suïcidi involuntari" adreçat a públic adolescent i he de reconèixer que les vaig trobar -ja amb 30 anys- una mica obsoletes, fins i tot carrinclones, però ves per on, Enyd Blyton, gairebé 50 anys després de la seva mort, torna a estar de moda a Catalunya i Espanya.

 

En una magistral campanya de marketing editorial, RBA ha "modernitzat" i reeditat una de les sèries estrella de l'Enyd Blyton, "Les Torres de Malory", de les que -oh, sorpresa- va vendre per Sant Jordi més de 25.000 exemplars. Això però és també una clara constatació que allò ben fet, allò ben escrit, acaba esdevenint inmortal.

 

Si algú m'hagués dit fa tan sols un parell de mesos que l'Enyd Blyton (morta des de 1968) seria un best seller de literatura juvenil l'any 2013 hauria pensat que em prenia el pèl, però la dada és certa i gràcies a un petit"lifting", un clàssic de les aventures (i dels internats, molt abans que la Jean Katherine Rowling s'inventés en Harry Potter i l'internat de Hogwarts) demostra que la novel·la ben escrita, suporta el pas del temps molt més del que ens pensem.

 

Mentre escric això em ve ara al cap un exemple, que corrobora que quan un llibre està ben concebut, el temps físic és irrellevant: Wilkie Collins i la seva "Dama de Blanc", també de Londres com l'Enyd, va escriure al segle XIX una novel·la que ha esdevingut un  clàssic de la literatura universal on la variable temps és del tot irrellevant.

 

Si voleu tornar a sentir curiositat pels anys màgics en els que vau descubrir la passió per la lectura, RBA us dóna l'oportunitat de tornar a sentir aquella curiositat i pessigolleig. Estic temptat de comprar-ne algun que no hagi llegit de "Los Siete Secretos".