dissabte, 11 de maig del 2013

LAPAO

Em vaig autoimposar no escriure sobre el darrer despropòsit dels espanyols exclussionistes, fins i tot ahir, comentant-ho un moment amb un company de feina li deia que a aquesta llei de llengues que acaba d'aprovar el parlamento aragonés ni se li hauria de donar el més mínim ressó mediàtic. Davant la imbecilitat, indiferència.
 
Però al final, no m'hi he pogut resistir, perquè hi ha dues consideracions que em remouen el fetge, la primera té a veure amb la reciprocitat argumental.
 
Si conculcant les més elementals normes de la lingüística els aragonesos s'inventen la "Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental" doncs vol dir que s'entesten en que el Català que es parla a la Franja no es digui Català. Aquesta llei, d'altra banda, ha estat totalment aplaudida per la caverna i l'España rància i recalcitrant que destil·la odi permenent i in crescendo per tot allò que pudi a Català. Doncs per la mateixa regla de tres m'agradaria veure com reaccionen a Madrit (concepte no ciutat) si els sudamericans comencessin de cop a  voler parlar equatorià, colombià, bolivià (o bolivarià, vagi vostè a saber), argentí o xilè. Segur que no els faria gens de gràcia i que defensarien amb carn i ungles la "intocabilitat" de la denominació "Lengua Española". De fet, algun intent en aquest sentit es va produir fa anys i per això les reunions anuals de la Real Academia de la Lengua Española es fan a Xile des de fa alguns anys, en una mínima concessió per evitar mals majors.
  
Imagineu-vos ara que aplicant el cafrisme de les 17 famílies que, imbuïdes per un odi incomprensible i finançades no se sap ben bé per qui (tot i que en comencem a tenir clares sospites) demanen l'escolarització en Castellà (perquè en interpretació de la darrera sentència del Superior de Justícia de Catalunya, si un sol nen demana la classa en Castellà, tota la classe s'ha de fer en Castellà), un nen de Barbastre o d' Elx demanés l'escolarització en Català en aqustes dos territoris: els engegarien a dida sense fer-los el més mínim cas. Doncs això, però a Catalunya tot s'hi val.
 
La segona consideració fa referencia a aquesta visceralitat. És evident que els polítics del PP Aragonés i del CHA no són estúpids, en el sentit més acadèmic de la paraula. És també evident que a la Franja de Ponent una majoria de gent parla el Català i el continuarà parlant (sense accés a educació en aquesta llengua, però afortunadament hi ha la proximitat amb Catalunya), i això havent-li llei del LAPAO o del liliputenc. És també òbvi que això, aquests senyors, que no són estúpids, ho saben. Per què doncs tot aquest merder innecessari i gratuït? Ho deiem abans: per simple i pur odi a tot allò que faci olor a Català. No hi ha, no pot haver-hi cap altra explicació. La barbaritat és massa monumental fins i tot per algú que no tingui ni dos dits de seny.
 
I si ens deixen marxar d'una vegada? Tal vegada se'ls acabaran bona part dels problemes i podran reconvertir aquest odi en alguna força més positiva.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada