diumenge, 19 de maig del 2013

Voracitat recaptatòria i abús de posició dominant

Aquest matí parlava amb un company del que sembla ser el vector director de les actuacions dels serveis públics amb capacitat recaptatòria, sigui l'Agència Tributària, el Servei Català de Trànsit o la Diputació. La consigna sembla ser recaptar i recaptar, aplicant maneres de fer que en ocasions ratllen la histèria i sobre tot adreçades al contribuent-ciutadà, que té menys capacitat de resposta en cas d'actuacions que ratllin la alegalitat.
 
El meu amic, que regenta una gestoria, m'explica que l'AEAT està enviant requeriments a dotzenes per a defectes formals absolutament supèrflus, com ara deixar-se la lletra al D.N.I. en una declaración d'IVA, per la qual cosa li pot caure a un una sanció de 150 Euros que esdevenen 75 pagant abans de 15 dies. Són requeriments que es guanyarien fàcilment interposant un recurs, però és clar, costaria més el farciment que el gall. El consell als seus clients és doncs pagar i aprofitar el descompte.
 
Jo li explico una anècdota que m'acaba de passar i que ratlla l'absurd més kafkià. La cosa va així: en el meu recent viatge professional a Xina un proveïdor em va regalar un joc de 5 tasses de té i una tetera. Res de gran valor però posat a una capsa que envolumava força. Com sigui que això era al començament del meu viatge i no volia arrossegar-ho amunt i avall m'ho vaig fer enviar per missatger a casa. La setmana passada vaig rebre un certificat de correus que m'anunciava que el paquet havia arribat a la Duana de l'aeroport de Barajas i que presentés el DUA (acrònim de Document Únic Duaner) corresponent per a poder retirar el paquet. M'informo del procediment i veig que conferint mandat a Correus, ells em poden fer el tràmit si omplo un formulari. Ho faig. Em demanen factura de compra de les tasses, en dir-los que no en tinc perquè és un regal em demanen declaració jurada conforme és un regal i un valor estimat. Ho faig. Ho envio per correu electrònic. Em contesten al cap de dos dies tot dient-me que a més a més de la documentació aportada em cal afegir-hi factura i comprovant de pagament. Increïble, no? Doncs real com la vida mateixa. Els truco i després d'una bona estona en espera, els dono el número d'enviament i em diuem que sense factura i comprovant de pagament no puc "importar" res de la Xina. Com acaba la cosa? Doncs retornant el paquet a Xina. El més trist de tot és que el DUA i la factura cal exclussivament per aplicar un aranzel que els permeti recaptar, encara que siguin 5 euros.
 
Amb les multes de trànsit passa el mateix. La darrera moda del SCT és posar-se una mica abans dels peatges amb cotxe camuflat. Si un es passa encara que siguin 10 kilòmetres per hora, en sortir del peatge et trobes un vehicle dels mossos mig entravessat i un mosso que t'indica que et paris al voral. Et demanen la documentació del vehicle i t'ensenyen la multa. I així, de cinquanta euros amb cinquanta euros van complementant les transferències d'en Montoro.
 
Aquest és el panorama de l'Espanya dels retalls, que passa no només per damunt dels drets individuals sinó fins i tot per sobre del sentit comú.
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada