De la delegada del Govern espanyol a Catalunya se n'ha parlat prou els darrers mesos, però ella com si sentís ploure.
La transcendència de la seva participació a l'acte de lliurament de diplomes a veterans de la División Azul ha estat el traspàs d'una línia vermella que va més enllà del que és acceptable per un càrrec públic en un estat democràtic. A França, Holanda, Anglaterra, Alemània, aquesta senyora hauria estat desposseïda del càrrec en menys de 24 hores, aquí no només ha estat així, sino que el Govern espanyol s'ha limitat a dir que no té cap intenció de fer-ho. Com vinc afirmant de forma cada vegada més insistent en aquest blog, l'espanyola és una democràcia de molt baixa qualitat. Fets com aquest no fan més que recordar-ho.
D'aquest lamentable episodi -protagonitzat per una senyora que sembla que tot allò que fa està presidit per l'afany de provocar a una part molt important, jo diria que majoritària, del poble de Catalunya- se n'ha parlat abastament en tots els mitjans de comunicació de Catalunya, fins i tot en Jordi Basté va començar l'editorial de dijous passat d'"El Món a RAC1" llegint en Castellà un poema que glossava la División Azul. No afegiré doncs res més del que ja s'ha dit, per què l'escàndol és tan gran que em sembla mentida que aquesta senyora pugui seguir al seu càrrec, però sí que crec convenient fer un parell de reflexions col·laterals sobre la senyora delegada.
La primera és per a què caram serveix una delegació del govern espanyol (a Catalunya o a Girona o a Badajoz)? Quina funció té? Quina és la seva finalitat en un Estat descentralitzat en el que els Governs Autonòmics són, segons la mateixa Constitució, Administració de l'Estat en els seus respectius territoris. No calen retalls? Doncs procedeixin amb tot allò que és netament supèrflu o redundant, com bona part de l'estructura de les Diputacions o les Delegacions del Govern? No van tancar les delegacions provincials del Banc d'Espanya (amb bon criteri), doncs haurien de fer exactament el mateix amb les delegacions del govern.
La segona reflexió va directament adreçada al personatge, que té un nom que fa pudor de naftalina. Tinc pocs dubtes que la senyora Llanos de Luna ha estat especialment escollida pel càrrec, amb premeditació, nocturnitat i alevosia. Segurament De Cospedal té molt a veure amb l'elecció, ella que parla de nazisme amb tanta frivolitat. Salta a la vista, només d'observar-la i de seguir les seves actuacions (les de De Luna, vull dir), que aquesta senyora té la convicció que en realitat fa la funció de "governadora" d'una possessió colonial, en la que els indígenes són essers més aviat díscols que cal tractar amb desconsideració i mà dura.
El que em pregunto és com és possible que algú amb tan alta representativitat institucional (serveixi per a res o no, al capdevall és la màxima representant del govern d'Espanya a Catalunya) pugui acceptar una invitació per a assistir a un acte i donar diplomes a una cosa tan cutre i d'extrema dreta com la -atenció- "Hermandad de Combatientes de la División Azul"? Perquè només hi ha dues respostes possibles: o bé aquesta senyora no sabia el que era i va significar la División Azul, amb la qual cosa mereix, per pura i simple ignorància una fulminant destitució, o bé sabent la transcendència de la seva participació a un tal acte, ho va fer amb tota la premeditació i mala llet del món i amb la qual cosa, posa de manifest públicament un posicionament polític que no és acceptable en un Estat de dret.
S'han tret la carota i ja no es tallen per res. Tot plegat està agafant un caire que comença a fer una mica de por.
No cal dir-li "democràcia de molt baixa qualitat", diga-li directament dictadura, que és en el què s'està convertint l'estat espanyol (no em dóna la gana de escriure-ho en majúscules).
ResponElimina