Oriol Pujol

Les declaracions - d'Oriol Pujol Ferrussola al Jutjat de Barcelona aquesta setmana accelerades a petició pròpia, diu- en el sí de la instrucció de l'anomenat cas ITV, em deixa un regust més aviat agre. Òbviament no puc fer altra cosa que invocar l'arxicomentada presumció d'innocència, però a Madrit (ciutat, no concepte) tenen una dita que fa "blanco y en botella, leche", o el que ve a ser el mateix "cuando el río suena, agua lleva".

 

No s'hi val embolcallar-se de patriotisme i de país per dir que hi ha un atac de les clavegueres de l'Estat i del CNI contra les persones claus del procés de transició, perquè si el sobiranisme ha de servir per a salvar un sol corrupte, jo (i moltíssims d'altres) plego. Aquí, com a per tot arreu on hi hagi una democràcia de mínima qualitat -cada dia dubto que la nostra formi part d'aquest club- qui la fa, l'ha de pagar i si algú  ha influit per la seva posició política privilegiada en decantar una concessió d'un servei públic a un amic, el patriotisme no cal tocar-lo. La pàtria s'ha de portar al cor, i els diners a la butxaca, i barrejant un concepte i l'altre correm el risc de fer-nos molt de mal.

 

Tot això ho escrit per què, sense haver aprofundit en l'afer ITV -confesso que tota aquesta empastifamenta cada dia em repunga més-, les poques informacions que he llegit fan pudor de socarrim.

 

D'entrada acudeix a la Ciutat de la Justícia embolcallat de la cavalleria convergent i embolicats amb la senyera (quan t'han de fer tant de costat...). Després el nom de la senyora de l'Oriol apareix com una presumpta comissionista (malu, que diria ma mare), i en la pseudo roda de premsa que va improvisar l'Oriol després de deu hores de declaració (per cert, faig aquí un incís per expressar el meu desacord en la manera en que va defugir parlar en castellà, al·legant que "quan està cansat s'expressa molt malament", que vaig trobar absolutament ridícul i fora de lloc), comença a parlar d'una intervenció per defensar els interessos del país...Aquí el sofregit de ceba ja és gairebé negre.

 

En fi, tant de bo m'equivoqui. Desitjaria que fóra així, i no només que no hi hagués cap prova que l'inculpés, sino que la seva innocència fós àmpliament recolzada per la Justícia. No sóc de creure en les conxorxes dels jutges (excepte allò que té a veure amb el Constitucional, que no és un Tribunal sino una txeca política al servei del poder i el centralisme) i de la mateixa manera que no hi havia comptes corrents a Suïssa ni de l'Artur Mas ni del seu pare, em satisfaria infinitament com a ciutadà que encara vol creure en la política que resultés innocent. Espero que la seva declaració sigui més coherent que les que va fer el també convergent i ex-alcalde de Lloret de mar, Xavier Crespo, pressumpte innocent, però tacat de caviar rus per tot arreu.