Un any sense en Vicenç Burgell

Aquest diumenge hem celebrat una missa en memòria del meu pare. No és que això tingui un significat especialment religiós, al menys per mi, però sí que té la virtud de fer un recordatori públic que ens ha permès, sobre tot retre un homenatge, en família, a una persona que ha estat i continua essent un referent a les nostres vides.

 

Els experts en dol, generalment del ram de la psicologia,  acostumen a dir que el procés de dolor associat a la pèrdua d'un ésser estimat sòl durar un any, i com gairebé tot allò associat al comportament humà, he de reconèixer que aquesta diagnosi és força acurada. Un any és el període en el que passa tot allò recorrent a les nostres vides: un Nadal, les vacances d'estiu, tots els aniversaris i celebracions associats a la família i als amics. El dolor s'ha anat apaivagant. La memòria continua ben present.

 

Tots els que vam tenir la sort de conèixer-lo i conviure amb ell trobem a faltar en Vicenç. Ha deixat un buit que mai més podrem omplir, encara que passin molts anys. Era el pal de paller, l'espatlla en la que tots ens podien recolzar en qualsevol circumstància. La veu assenyada, el consell sempre a punt, humil, encertat. El punt de vista diferent, però sempre afilat.

 

Òbviament, qui més ha patit la seva falta, més enllà dels fills i nets ha estat la nostra mare. Ara però, un any després, la pèrdua del marit, de l'espòs, del company, té una pàtina d'enyorança i de record molt més serena, més positiva, afortunadament. Em pensava que aquest moment no arribaria, però finalment així ha estat.

 

Ha passat el dol, però el record ens acompanyarà sempre. Tenim la sort que en Vicenç va deixar moltes coses: un pòsit humà imborrable, però també les seves aquarel·les, que amb la perspectiva del temps guanyen valor (de fet, la família n'hem fet una donació a l'Ajuntament de Palamós), els seus dibuixos, els seus punts de llibre....

 

Siguis allà on siguis Vicenç, estem amb tu i tu ets amb nosaltres. No t'oblidem, continues present en les nostres vides cada dia. El teu record segueix essent part imborrable de tots els que et vam estimar.