divendres, 10 de maig del 2013

"El tango de la Guardia Vieja", Arturo Pérez Reverte

Pérez Reverte és un escriptor que m'agrada. El segueixo des de fa anys, primer com a periodista, cronista de guerra i assagista (per cert, el seu "Patente de Corso" no té desperdici) i després com a escriptor de novel·la d'acció-aventura.
 
Pràcticament tots els llibres que li he llegit m'agraden. Pérez Reverte és, per damunt de qualsevol altra cosa, un gran narrador d'històries. Domina el tempo del relat de forma magistral. La sèrie històrica del Capità Alatriste (destrossada al cinema per Vigo Mortensen) és francament apassionant, sobre tot l'enfoc històric en el que la l'autor retrata de forma magistral l'inici de la decadencia de l'imperi espanyol i perfila un personatge que, amb la seva rectitut moral combinada amb un pessimisme determinista inevitable i una vida amorosa impossible, acaba fent-se estimar.
 
De les altres novel·les, destaca en la meva opinió "La reina del Sur", on aborda de forma trepidant el fenòmen del narcotràfic treslladat de Sinaloa, Mèxic a Andalusia.
 
Però amb "El tango de la guardia vieja", Pérez Reverte arriba, en la meva modesta opinió a la plenitut de la seva habilitat narrativa.
 
Es tracta d'una novel·la que s'aparta completament de tota la seva obra prèvia. Si l'hagués de resumir en poques paraules diria que es tracta d'una bellíssima història d'amor impossible entre dos éssers condemnats a estimar-se sense poder estar junts.
 
El tango aporta a més a més, una trama molt i molt ben documentada en ambients històrics que succeeix entre un creuer que va cap a l'Argentina a primers de segle XX, la Riviera francesa de l'any 1938 (magistral descripció tant de Marsella com, particularment, de Niça), i el Nàpols dels anys 70. L'autor ha fet un treball de documentació histórica i ambientació molt profund, això es detecta a la novel·la, i li confereix una extraordinària versemblança.
 
Però, técnica narrativa a banda, la història és molt, però que molt bona. Els tres personatges principals estan treballats amb intensitat, i tenen, altra vegada una gran versemblança. Sense dubte és el millor llibre que he llegit de Pérez Reverte, i una experiència literària del tot recomanable.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada