Que un diari com El País decideixi retirar de circulació pràcticament tota la seva edició impressa perquè s'adona quan els exemplars ja estaven en procés de distribució que la foto de portada (comprada a canals suposadament fiables) que mostrava un Hugo Chávez convalescent en un llit d'hospital era falsa, diu molt a favor d'aquest diari. Això va passar fa només 15 dies: El País decideix retirar l'edició i demanar disculpes als seus lectors perquè els seus processos de control -molt rigorosos- han fallat.
Dues setmanes després, aquest mateix mitjà comença a rebelar els detalls de la comptabilitat extra-oficial del PP, amb una sorprenent profussió de dades, que arriben a detalls insospitats. Si aquesta mateixa notícia, que es comença a publicar el dijous 31 de gener, l'hagués publicat un diari com El Mundo, home, doncs què volen que els digui, segurament hauríem hagut de posar-la en quarentena immediatament i dedicar un temps molt important a llegir-ne la "lletra petita". També és cert però que en aquest cas, El Mundo publica informacions molt en la línia del que apunta El País.
Malgrat tots els malgrats, és gràcies a la premsa que molts casos de corrupció surten a la llum pública i acaben essent coneguts pel gran públic. Es podran expressar tots els dubtes del món en relació al contingut de la comptabilitat B del PP, i de si aquesta ha estat manipulada o no, ara bé, que part d'aquestes "entrades" i "sortides" hagin estat confirmades amb pèls, senyals, quantitats i dates per part d'alguns dels "emissors" o "receptors" n'avala com a mínim, l'existència. Com s'explicaria si no que els 21 milions de pessetes lliurats a la seu central del partit (que figuren en el sumari de la branca gallega del cas Gürtel en un document en possessió de la policia nacional i l'audiència nacional), haguessin estat "comptabilitzats" com una entrada a la comptabilitat manuscrita del Sr. Bárcenas? Com s'explica que Manos Limpias, o el Sr. Cabanillas reconeguéssin haver rebuts diners de la seu central i que la resta de moviments no siguin certs? Pot ser una comptabilitat amb alguns moviments sí i d'altres no? No s`ho creu ningú. No s'ho pot creure ningú.
Només hi ha una sola possibilitat que no estiguin deient grans mentides, i és que, tal com defensen els membres del govern espanyol, ningú no hagi cobrat diner negre com a persona física i que es tracti d'una revenja d'algun membre del partit caigut en desgràcia o amb ganes de fer mal. Malgrat tot, els apunts comptables són tan versemblants i el que s'explica té tan fonament, que costa de creure en una altra versió que la que ens ha explicat El País. En tot cas, afirmar que es presentarà una querella contra El País és un argument més que pueril. En tot cas, contra qui cal presentar la querella és contra en Bárcenas (que tot sigui dit de passada també tira pilotes fora).
La resposta de dissabte passat d'en Rajoy va ser pobra, forçada i al no permetre la presència de periodistes i no acceptar preguntes de ningú és va penjar el cartellet de "culpable". Van aplicar la tàctica de l'estruç d'amagar el cap i esperar que escampi la tempesta (cosa que en la immensa majoria dels casos, i donada la magnitud d'aquest, em sembla terriblement contraproduen). Però compte que aquesta és una estratègia terriblement perillosa: com algú pugui aportar la més mínima prova contrària a la negació que estan fent aquests dies, el castell de cartes caurà en bloc. I la patacada serà llavors monumental. No se salvarà ni l'apuntador.
El que més estranya però, és que a les seus del partit a Madrid i Barcelona no s'hi apleguessim centenars de milers de persones. Què ha de passar en aquest Estat per tal que la gent reaccioni? Quan estarem en condicions d'exigir col·lectivament una regeneració ètica de la classe política? Quant més s'haurà d'esperar per a que algunes mesures que clamen al cel siguin d'aplicació, començant per la reforma de la llei de finançament dels partits?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada