Per segon any consecutiu he participat a la 1/2 marató de Barcelona. L'any passat, per poca previsió, quan volia apuntar-hi les inscripcions ja estaven tancades, però vaig tenir la fortuna de poder "comprar" el dorsal d'una noia de Banyoles que tot i que inscrita finalment no podria córrer i per tant vaig córrer amb un dorsal femení, cosa que va provocar més d'un comentari per part d'alguns corredors, sobre tot pel pèl de les meves cames.
Sigui com sigui, l'any passat la Cursa em va agradar tant que vaig decidir incorporar-la a la meva temporada de mitges maratons de forma permanent. La temporada comença amb la Mitja de Granollers, aquesta edició ha estat el dia 3 de febrer (aquest any molt dura com a conseqüència de la forta ventada que hi feia i -tot sigui dit de passada- d'un ritme d'entrenament molt més baix que l'any passat, i també sigui dit, posats a confessar, de tres kilets de més que hauria de treure'm del cim (hores d'ara dos d'ells ja han estat assassinats)).
La Mitja Marató de Barcelona doncs esdevé la segona Cursa formal de la temporada. He de confessar que l'any passat, com que em van "passar" un dorsal que no era meu i que vaig arribar-hi amb un company que ja l'havia fet vàries vegades em vaig perdre alguns detalls d'aquells que fan gaudir de la Cursa en plenitud.
D'entrada ahir al migdia vaig anar a buscar el dorsal a l'Estació del Nord. Organització impecable. El procés de recollida de dorsal, xip, samarreta i verificació de xip (novetat per mi) no va trigar més de 15 minuts. L'ambient era espectacular, amb corredors de molts països, i una gran parada d'expositors de productes i marques per a l'atletisme a la sortida. Es respirava Mitja Marató, és aquella sensació que només es té quan el running et puja al cap i esdevé part de la teva vida.
I aquest matí també he arribat molt aviat, amb una antel·lació de més d'una hora, per poder escalfar, sí, però sobre tot per a poder "viure" l'ambient pre-cursa. He de dir que ha estat un gran encert. Primer perquè aparcar a Barcelona, amb una cursa amb més de 14.000 inscrits no és cosa fàcil i segona perquè no tenir clar els timings. Arribar a les 7:40 (sortida 8:45) ha estat suficient per a poder escalfar adequadament, estirar i poder prendre un cafè tranquilament. La festa era impressionant. Des de l'Estació del Nord al Passeig Pujades (Parc de la Ciutadella), des d'on sortia la Cursa hi havia un garbuig de persones de totes les races, sexes i idiomes, amb un objectiu comú: fer la Mitja de Barcelona.
M'he sentit bé durant la cursa (no al 100% però prou bé). Sense estar entrenat com cal, només volia fer-ho més bé que 15 dies abans a Granollers (1:57) i ho he aconseguit: 1:53, a un ritme de 5:25 per kilòmetre i posició 7.815 de 12.950 corredors que han acabat la Cursa. L'any passat ho vaig fer molt més bé (1:46) però insisteixo, anava molt més preparat i més descansat. Cap retret. He gaudit d'una Cursa extraordinària, ben organitzada, agraïda, sense desnivell, amb el privilegi de poder córrer sense cotxes pel Paral·lel, la Gran Via, la Diagonal, o el lateral de la Ronda Litoral. Aquesta cursa la he dedicada al meu pare, que espero que, des d'on sigui, ho hagui pugut veure.
Ara queda un mes per a preparar el gran repte del 2013, la Marató de Barcelona, el 17 de Març, amb l'objectiu de baixar de les 4 hores (després, òbviament d'acabar-la viu).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada