Desproporció

La intervenció per a obtenir informació i proves de la ramificació catalana del cas de corrupció gallega anomenat "Pokémon" té algunes característiques que la fan, si més no, "estranya", sigui dit entre cometes.

 

He de dir que jo mai he estat partidari de les anomenades teories de la conspiració, però em fa l'efecte que començo a veure coses estranyes, papus negres que hagués dit la meva àvia, en pau reposi.

 

L'entrada dels agents de la policia de duanes gallega a les dependències del Patronat de Turisme de la Costa Brava la setmana passada, no tenia ni solta ni volta, per molta corrupció que hi pugui haver i encara que un alcalde corrupte de la tan important i magna vil·la de Sant Hilari Sacalm hagi atorgat tracte de favor a qui sigui.

 

Parlo amb ple coneixement de causa. Conec perfectament com van entrar els agents i, tot i que educats, van actuar amb desmesurada desproporció, així m'ho ha explicat la meva dona, que ho va viure en primera persona. Van tenir tots els treballadors tancats en una sala de les 8 a les 14, amb els telèfons mòbils requisats i quan els agents van sortir (amb documentació absolutament irrellevant), ho van fer amb passamuntanyes. No sabia que el terrorisme actiu s'havia apoderat de la capital del Gironès. No n'hi havia per tant ni de bon tros. L'entrada dels policies a la seu del Consell Comarcal de la Selva i a Xaloc, organisme de recaptació de la Diputació de Girona, va tenir el mateix tenor.

 

L'altre dia un dirigent de Convergència explicava al meu germà (van coincidir  en un AVE que venia de Madrit -ciutat, no concepte-) que més de 200 agents del CNI (abans anomenat CSID, que correspon a un acrònim encara més cutre) han estat desplaçats a Catalunya després de la treva d'ETA amb l'objecitu de desmuntar via intel·ligència el procés sobiraniste, amparant-se en la idea de base que "tothom té un passat"; avui el matí, en Màrius Carol, a RAC 1, no només ho ratificava sinó que a més a més donava detalls sobre les dues seus des de les que suposadament (o pressumptament, com queda més be dir ara), s'espia a Catalunya, una a Diagonal 666 (el número de l'Anticrist, deia en Carol en un moment magistral d'inspiració radiofònica) i l'altra a la part baixa de Barcelona.

 

Sigui com sigui, la hipòtesi comença a agafar plausibilitat, i es reforça encara més quan surt al cim de la taula tot el femer de Método 3 (habitual forma amb què policia i intel·ligència espien indirectament els ciutadans).

 

Això no ha de frenar la necessària regeneració democràtica que hem d'exigir als notres polítics, i casos com el de Xavier Crespo o Oriol Pujol no es poden permetre, si algú es vol omplir la boca de rigor i honestetat, ara bé, sembla que el llop comença a ensenyar les urpes, i que parafrasejant Duran i Lleida, les clavegueres de l'Estat han començat a treure les rates. Caldrà seguir-ho amb atenció.