Tangentòpolis

No fa tant temps, en els feliços anys 90, un jutge italià valent, Antonio Di Pietro, va endagar un procés judicial per tal de fer aflorar corrupteles i netejar la vida política italiana. Es van investigar milers de persones, la majoria polítics, càrrecs públics i/o diputats. Tangente en italià vol dir literalment soborn (Tangentòpolis seria doncs "la ciutat del soborn"). L'afer va acabar als volts de l'any 1994 i va comportar la pràctica desaparició dels partits polítics tradicionals, entre d'altres, els omnipresents Partito Comunista i la Democrazia Cristiana. El resultat: l'emergència de grups polítics inexistents, d'arrel populista com ara l'inefable "Forza Italia" de Silvio Berlusconi.

 

Va ser la justícia, amb l'ajut de la premsa, la que va acabar amb l'hegemonia de gairebé 50 anys de partits tradicionals. Potser a la pell de brau, serà la premsa, amb l'ajut de la justícia, el que acabarà amb els partits tradicionals que van liderar la transició política espanyola del franquisme a la democràcia. A Espanya, un altre jutge valent, Baltasar Garzón, va ser el primer el destapar l'afer de corrupció batejat com a "Gurtel" (cinturó en alemany) i, a diferència d'Itàlia, ho va acabar pagant molt car. També és cert que disparava a tot el que es bellugava i obria tots els fronts, però si bàsicament va acabar encausat i expulsat de la carrera judicial a Espanya va ser per posar el dit a la llaga.

 

Que l'afer Bárcenas està agafant un caire molt i molt lleig es fa evident cada hora que passa. Jo no sé qui dirigeix la comunicació dels Populars, però és evident que sembla que no hi ha la mínima estratègia. El que va dir Rajoy ahir a la roda de premsa clama al cel, literalment: "Salvo algunos datos aparecidos en algunos medios de comunicación todo es rotundamente falso". Mediocritat i desconcert en estat pur. I el resultat és clar, ningú no se'l creu, i els mercats parlen: la prima de risc puja 30 punts bàsics en un dia (no ho havia fet des del setembre de 2012) i la borsa cau un 3,75!!!

 

I en aquesta partida d'escacs que sembla que només ara torna a començar (recordem que el sumari del cas Gurtel continua obert), algunes peces van prenent posicions, com aus de rapinya, esperant la carnassa per a eliminar tots els competidors. Els jutges tornen a citar Bárcenas a declarar (és que no m'estranya que ningú no se'l cregui). Avui en una carta publicada a El Mundo, Luis María Ansón demana literalment el retorn del "salvador" José María Aznar. Diu, literalment: "Es el dirigente popular con más autoridad en el partido, el que puede poner orden en la zozobra de Génova, regenerar los cuadros dirigentes, despiojar a los pepepijos, expeler a los presuntos sobrecogedores, embalsamar a los calandrajos, restaurar el prestigio perdido."  Però és clar, també es freguen les mans personatges com Esperanza Aguirre, ara ciutadana catalana, o la populista Rosa Díez, o el nogensmenys populista Albert Ribera, o Esquerra Republicana, o ICV, és a dir, partits o persones que mai no han tocat el "poder" amb majúscules i que tenen molt a guanyar i poc a perdre (vaja, els Berlusconis peninsulars).

 

De ben segur que de celebrar-se eleccions (ho diuen les enquestes), el PP perdria de 20 a 30 diputats que no guanyaria el PSOE.

 

A Catalunya, des que es va acabar el famós oasi català,  també hi tenim la nostra Tangentòpolis particular, impregnada de Millets, "Bartus", Alavedres, Pujols Ferrussola, Crespos, Pallarols i companyia. Totalment incompatible amb un procés sobiranista com el que s'ha endagat. Cal que aquesta regeneració vagi de dalt fins a baix, fent, com a primera mesura, que aquells que estan imputats, es diguin Pujol Ferrussola o Sum Sum Corda, deixin immediatament els seus càrrecs fins que la justícia demostri la seva innocència. És el sacrifici que exigeix seguir mantenint la credibilitat i demostrar efectivament que ningú s'embolcalla de sobiranisme per a tapar afers de corrupció.

 

Veurem molts moviments a curt termini, que no deixaran indiferent ningú, però segurament res ja no tornarà a ser igual.