El professor Fèlix Pérez Diz es jubila a finals d'aquest curs. És un dels professors que recordo especialment del meu pas per l'escola Vedruna, on vaig fer el BUP i el COU. Aquest és el texte amb el que he volgut contribuït modestament a una recopilació que se li ha preparat per retre-li homenatge.
"Del meu pas per “les Monges” tinc molts i gairebé tots, bons, extraordinaris records. Van ser quatre anys, del 1980 al 1984, d’aprenentatge, d’ebullició, de creixement personal, d’estudi, de felicitat, d’un temps en el que encara tot estava per fer i tot era possible. Garbellant a la memòria hi ha alguns fets i algunes persones que han marcat el camí que he seguit després a la vida. Una d’aquestes persones és sens dubte el professor Fèlix Pérez Diz. En el treball de síntesi de tercer de BUP em vas escriure “Tardaré mucho tiempo en tener un alumno tan completo como tu” (encara ho recordo com si fos avui, després de gairebé trenta anys). Doncs ara tinc l’oportunitat, estimat Fèlix, de fer les tornes: He tingut grans professors, però mai havia tingut, ni vaig tenir després a la Universitat, un mestre tan complet com tu. Feia molt de temps que ho portava a dins i em quedava aquella recança de no haver-ho pogut dir mai i de pensar que segurament, per l’allunyament natural i la voràgine del dia a dia, no tindria mai l’oportunitat de fer-ho.
Doncs ves per on, el destí es confabula per permetre’m ara expressar-te la meva admiració i el meu profund respecte pel treball al que has dedicat tota una vida. Com el lector compulsiu que continuo essent, vaig guardar fa temps un article que l’Antoni Puigverd, bisbalenc, mestre, tertulià i columnista de La Vanguardia que segueixo amb assiduïtat, va escriure sobre la teva neboda, la Sílvia i la seva veu màgica, i en el que, gairebé de passada et mencionava, amb unes paraules amb les que no hagués pogut estar més d’acord: “...gallego de Palafrugell, era un profesor tan exigente como apasionado. Nos enseñó a leer textos literarios. Nos enseñó a interpretar teatro (Rusiñol y Pirandello). Y, por encima de todo, nos enseñó a escribir: redacción diaria. Durante un año, nada me importó más que merecer su aprobación a mis escritos. Si me dedico a este oficio es porque Félix me inoculó el dulce veneno”.
A l’igual que en Puigverd, he d’agrair-te que m’ensenyessis –ens ensenyessis- tantes coses. Ens vas transmetre la passió per la feina ben feta, la disciplina en el treball i l’estudi, el mètode, i sobre tot, ens vas ensenyar una de les coses més importants que un mestre pot transmetre: la capacitat de pensar, de discernir, d’analitzar els textos amb criteri. Ara que la nostra societat està dominada per l’acceptació acrítica de gairebé tot el que se li planta al davant, els que vam tenir la sort de tenir mestres com tu, podem dir amb orgull que quan érem joves vam tenir un professor que no només ens va ensenyar literatura i anàlisi de textos, sinó que també ens va ensenyar a pensar i a ser crítics: en resum, va contribuir a la nostra formació integral com a persones.
La vida m’ha portat a dedicar-me professionalment a d’altres menesters –als que per cert, la formació que em vas donar m’ha ajudat de forma significativa-, però mai he abandonat la meva passió per les lletres: tres novel·les escrites, un blog personal actiu, lectura diària, i tot això ho he d’atribuir en molt bona part als valors i ensenyaments que tu em vas transmetre.
Amb el meu respecte i agraïment. Sort i bon camí. Girona, maig de 2012".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada