Llegeixo al New York Times de dijous passat ("The Global Edition of New York Times, 14/06/2012, pàgina 7) un anunci institucional del Govern Argentí de mitja pàgina, que donades les mides de les pàgines del NYT té el tamany d'un full A4 i per tant crida força l'atenció.
La publicació d'anuncis institucionals en diaris de prestigi mundial és una forma comuna de publicitar-se per a molts governs i d'altres estaments. Ara mateix en recordo un que va publicar fa uns quants anys al mateix diari el Govern Basc -i que va aixecar molta polseguera- en el que volia posar de manifest el potencial turístic i industrials d'Euskadi, i s'hi referia literalment com a "la nació més vella del Continent Europeu i la més jove de la Unió Europea" (feia quatre dies que Espanya havia ingressat a la Comunitat Europea.
El que no és massa habitual, o al menys a mi m'ha xocat força, és la utilització del mitjà amb finalitats tan reivindicatives com les de l'anunci en qüestió, que signa la Dra. Cristina Fernández de Kirchner, President of the Argentine Republic (sic).
En motiu d'una sessió a l'ONU del Comité de Descolonització, la Sra. Fernández, amiga íntima del Sr. Brufau (diuen algunes fonts), ja anunciava a bombo i plateret que el de les Malvines (Falckand pels Britànics) és un cas anacrònic de colonialisme (a 14.000 km. del Regne Unit i a menys de 700 km. de les costes argentines).
L'anunci continua citant les més de 40 resolucions publicades tant per la ONU com per d'altres organismes internacionals instant la negociació d'una solució pacífica, i finalment acaba l'al·legat amb una frase lapidària, que literalment diu: "We ask the United Kingdom to give peace a chance" (emulant la cançó d'en John Lennon.
El que té molt clar l'Argentina és amb qui es juga els quartos. Com que tenen clar que en una altra provocació militar els britànics els tornarien a enviar els portaavions i els harriers (Guerra de les Malvines, 1982, on l'aleshores Prime Minister, senyora Margaret Thatcher no va tenir cap problema a enviar-hi la Navy i, entre d'altres, enfonsar el cuirassat "General Belgrano", la joia de la corona militar argentina) i no tindrien res a fer, busquen la propaganda i l'intent de guanyar simpatíes internacionals, amb, més aviat, poca traça. Ara, com que Espanya és un jugador de tercera divisió, no tenen el més mínim problema en expropiar YPF, perquè saben que, a part del 'emprenyada d'en Brufau -l'únic de tots plegats que hi ha posat pebrots-, ningú al govern espanyol bellugarà un dit per a defensar els interessos de Repsol a l'Argentina (més enllà de les mesures d'arbitratge internacional que la pròpia Repsol hagi pogut endagar), perquè què farà Espanya? Enviarà les cabres de la legió, com en el cas de Perejil? (una vegada més, recordarem la gran frase del mestre Jedi: "Federico, vuelve con la victoria") Enviarà el Príncipe de Asturias per a bombardejar Buenos Aires? Res de res de res. Espanya compta tant en el panorama internacional com les Illes Salomón. Per això s'hi atreveixen tots plegats, des de l'Argentina fins al Brasil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada