3,41%

El dèficit acumulat de l'Estat de gener a maig de 2012 és del 3,41%, és a dir, que en 5 mesos s'ha situat al 97% de l'objectiu de dèficit de tot l'any, mostra inequívoca que l'objectiu de dèficit per a tot l'any és senzillament impossible d'assolir. Només assumint que la generació de dèficit continuarà al mateix ritme (que ja és molt assumir), ens situarem al 8,2%, o sigui al mateix nivell que durant el darrer govern del mentider compulsiu.

Així doncs, el balanç econòmic de la dreta (que jo em pensava civilitzada però com ja he escrit en alguna altra ocasió, constato que és tant cavernària com en els seus millors temps) en els seus primers 6 mesos de mandat, tot i les reformes ja posades en marxa i tot i les retallades pressupostàries, és tan nefast com el dels socialistes. I també constato que quan el mateix PP demanava un objectiu de dèficit superior al que Brussel·les va aprovar finalment, ja ho feia amb l'absoluta consciència de la incapacitat de compliment dels objectius. Fantàstic.

Algunes de les més grans reformes urgents s'han abordat tard i malament, i al meu entendre, s'ha equivocat el tret apujant les retencions de les rendes del treball i no modificant el tipus d'IVA. Però ara  des d'Europa, el mateix Joaquín Almunia diu que la pujada de l'IVA (al menys d'alguns dels tipus reduïts)  no és ja tan sols una recomanació, sinó una obligació que Espanya ha d'acatar. M'agradaria veure si el senyor Montoro ha contestat alguna cosa al senyor Almunia, ell que tot cofoi s'omple la boca al parlament espanyol parlant de sobirania nacional, señorías.

D'altres s'aborden ara a marxes forçades, de pressa i malament, com es solen fer moltes coses a les espanyes: pagament parcial dels medicaments, retirada de la subvenció de la seguretat social a d'altres, cèntim addicional a la gasolina...En fi, pegats extemporanis (tot i que més val tard que mai) que s'haurien d'haver aplicat amb valentia des del començament del seu mandat. Algú podrà dir que l'estat del benestar és una conquesta irrenunciable. Jo dic que amb la caixa buida, l'estat del benestar pot acabar sent un record molt llunyà d'aquí a poc a menys que no el modulem encara més de manera immediata. En aquest sentit, la retallada del sou als funcionaris espanyols (negada reiteradament pel govern del PP i ja practicada en dues ocasions pels seus col·legues catalans), esdevé, a més d'una recomenació europea, una veritable necessitat.

I mentre tot això passa a la pell de brau, Europa continua entestada en fer el ridícul planetari amb afirmacions tan peregrines com les de la senyora Merkel quan afirma que mentre ella sigui viva no hi haurà Eurobons. Bravíssimo. Sort que la senyora Aguirre, Espe, pels amics, ja ha dit que si cal a Madrid a la llei antitabac li queden els dies comptats. Welcome Mister Adelson.