Tornem-hi amb el Català

Objectivament sembla poc comprensible, s'utilitzi la llengua que s'utilitzi com a vehicle habitual de comunicació, que algú torni a obrir la caixa dels trons de la inconstitucionalitat de la immersió lingüística, que no oblidem que:

• És un model avalat per les més altes institucions educatives de la Unió Europea.
• Va ser refrendat pel Tribunal Constitucional fa molt de temps.
• No ha generat cap problema significatiu de convivència a Catalunya ni a les Illes Balears des de la seva implantació, i -ans al contrari- ha contribuït de forma substancial a generar una societat més cohesionada.
• Ha gaudit i segueix gaudint d'un ampli consens entre la comunitat educativa i política, llevat de quatre casos minoritaris.
• Els nens de Catalunya acaben l'educació secundària amb un ample domini de les dues llengües.
• El Català és la llengua en perill, no el Castellà.

El model de segregació lingüstica no pot portar res de bo, ni des d'un punt de vista educatiu, ni de costos (generar dues línies d'ensenyament separades per llengua resultaria extraordinàriament car, i en un moment de crisi i retallades com el que ens ha tocat viure, segurament cal dir ben alt i fort, que "no toca"), ni d'oportunitat. La pregunta és: per què hem de fer un problema d'allò que no ho és? Qui té interès en bellugar el vesper i excitar els més baixos instints? Doncs, senzill: aquells que no volen que es parli d'altres coses i s'inventen la cortina de fum lingüística per a distreure premsa i contribuient de coses de molt més alta volada com ara la incompetència econòmica del PP, els escàndols del dèficit de les comunitats governades pel PP, la torna de les converses pel pacte fiscal, Bànkia, Bànkia i més Bànkia.

El president de les Balears, conegut ja popularment per "Tutanramon Bauzá" o "Aplanadora Bauzá", home que no ha fet res més a la seva vida que cobrar salaris de la mamella pública, ha estat el capdevanter en impulsar la secessió lingüística a les Illes Balears, i és clar, sorpresos perquè en el període de prematriculació no arriba a un 7% els pares que han demanat pels seus fills l'escolarització en castellà, ara diuen que la culpa és de la coacció que imposen els professors. Per això volen ajudar les famílies a prendre "lliurament" la decisió, recordant-los que encara hi són a temps. No puc estar-me de reproduïr un fragment de la carta que Tutanramon envia massivament als pares i mares de nens mallorquins (no havíem quedat que s'havia de retallar? Pel que es veu, segon què no té retallades), que il·lustra perfectament, no només l'esperit democràtic dels de la cortina de fum, sinó també el seu gran domini de la llengua castellana:

"Estimada familia

Este año, los padres y madres que participan en el proceso de admisión para solicitar plaza escolar para sus hijos para el curso 2012-2013 en centros sostenidos total o parcilamente con fondos públicos, para segundo ciclo de educación infantil o para primer ciclo de educación primaria pueden ejercer el derecho de elegir la lengua en la que sus hijos recibirán la primera enseñanza...".

Aquest patètic encapçalament és redactat per persones poc sospitoses d'haver estat educades en català i de tenir aquesta llengua com a la seva segona opció lingüística. Potser sí que els cal el castellà, perquè veritablement ho fan molt espès.

No podem oblidar que la realitat és tossuda i que si no es dóna a la llengua feble una protecció superior, si no hi ha discriminació positiva, les possibilitats de supervivència del Català en un món globalitzat i dominat per molt poques llengues molts poderoses (entre les que es troba el castellà), són mínimes, per no dir nul·les. Només a títol d'exemple i per acabar, reproduiré un fragment d'un anunci de Volvo que aquests dies es pot sentir a Catalunya Ràdio, entitat pùblica amb servei de correcció lingüística i pot sospitosa de voler malmetre la nostra llengua:".....doneu-vos pressa que la promoció s'acaba el quinze de juny"....Doneu-vos pressa? Que són de vacances els correctors?

Ja cal ben bé que ens afanyem, perquè com no ens "donem pressa" acabarem parlant el mandingo que tant li agrada i tant admira el president del Consell General del Poder Judicial.