Ahir al vespre vaig tenir el privilegi d'assistir a l'acte d'homenatge que els professors i alumnes del Vedruna Palamós van oferir al professor Fèlix Pérez (Palamós - Cinema Kyton: 20.00 hores), que enguany es jubila després de 41 anys de professió, educant vàries generacions de ciutadans.
Va ser un acte entranyable, molt íntim malgrat ser obert al públic i comptar amb una assistència d'unes tres-centes persones. Un esdeveniment preparat durant molt temps per alumnes i professors sota la coordinació de'n Màrio Mercader, actualment Director de l'Escola. Ja des del començament, tot traspuava l'admiració, respecte i complicitat que ha aconseguit teixir en Fèlix al llarg de la seva carrera professional. És increïble pensar que durant mesos aquest col·lectiu ha estat preparant de forma "clandestina" un acte d'homenatge d'una sensibilitat i una execució fora del que és comú. Perquè d'una cosa estic segur, la sorpresa d'en Fèlix quan va entrar a la sala i es va trobar un fotògraf (Xicu Serrat, un palamosí clàssic) i uma munió de gent aplaudint-lo, va ser majúscula.
Després d'una primera part de parlaments de persones molt properes a la trajectòria professional d'en Fèlix, com ara la Teresa Carrió (Directora de l'Escola abans d'en Fèlix, a qui aquest va substituir) que recordo com la professora que em va fer estimar el llatí (es pot estimar una llengua morta? doncs sí, sense dubte) i que va parlar amb una extraordinària tendresa "acadèmica" cap al seu comapany de professió i ens va deleitar amb alguns llatinismes i una magistral interpretació del significat de jubilar-se (de iubilum, en llatí joia intensa); la Maria Busquets (Provincial de les Carmelites de Girona) que li va regarlar un timó, com a símbol de tota una vida dedicada a cercar el rumb; l'Encarna Pallí, representant de l'associació de pares i bona amiga (que va fer un divertidíssim discurs com si d'un "dictado" es tractés) o la Teresa Farrés, alcaldesa de Palamós i ex-alumna d'en Fèlix, que fent honor a la seves grans habilitats oratòries i comunicatives no va llegir ni una línia però va dir-nos tot allò que havia de dir. El que més em va emocionar però, va ser la Marissa Pèrez, la seva filla grant, llegint unes paraules de la seva filla, la Júlia, que va dedicar al seu avi i mestre unes paraules d'una tendresa i complicitat que humitejava els ulls de manera gairebé inevitable.
Els parlaments van concloure amb unes paraules emocionades del mateix Fèlix, que òbviament no va caure en el tòpic de la falsa modèstia, que ell sempre ha despreciat ("he fet coses, sí") i va acabar amb un agraïment a tota la comunitat educativa, especialment als "caballers" i a les "senyoretes", que va dir, "voldria que continuessin existint en aquests temps convulsos".
Després va venir una part més lúdica amb projeccions a la pantalla dividides en quatre parts. Una primera divertida i trepidant en la que la càmera córre per totes les dependències de l'escola com si del mateix Fèlix es tractés, després una projecció de fotografies de diverses èpoques de la seva vida, des de la seva època d'estudiant fins a l'actualitat, una tercera part molt divertida en la que els professors assajen (primer) i canten després en llatí (extraordiària actuació d'en Robert Vilaboa, professor d'informàtica i ex-company a la Salle i al Vedruna), i finalment un vídeo en la que la neboda d'en Fèlix , la Sílvia Pérez Cruz (que no va poder venir ja que ahir era amb en Llach i en Guardiola a l'acte de recollida de fons contra la sida al Palau Sant Jordi) interpreta Charles Chaplin.
Un homenatge amb el tempo precís i el contingut necessari, d'aquells de treure's el barret. Sort en aquesta nova etapa, Fèlix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada