WizzAir!!

La setmana passada vaig estar fora per raons professionals i vaig tenir l'oportunitat (per dir-ho d'alguna manera) de viatjar amb una companyia aèria amb la que no havia volat mai: WizzAir.

Amb aquesta companyia, de bandera ucrainesa i colors llampants -els seus avions, nous de trinca, van pintats d'un fúcsia pujat- vaig fer un vol de més de tres hores: Barcelona-Vilnius, a hores intempestives, coses dels vols estivals. La qüestió és que em pensava que volar de forma més incòmoda que amb Ryanair era impossible, però no, la realitat sempre supera la ficció i puc asseverar que hi ha avions més incòmodes que els Airbus de Ryanair, els de WizzAir.

Els seients són de pell rígida marca Recaro, com els de Ryan, però a diferència d'aquests (que són simplement rectes), el respatller està inclinat cap endavant de forma que ergonòmicament obliga a una postura que impossibilita, no ja dormir, sinó senzillament reposar. És evident que el dissenyador va rebre instruccions precises sobre la incomoditat que havien de ternir els seients. Si ho hagués volgut fer expressament, no li hagués sortit millor. Tot això regalat amb una estudiada manca d'espai que impossibilita l'estirament de cames, amb la qual cosa hom està encongit d'esquena i arronssat de cames. Un vol de tres hores en aquesta posició és gairebé tortura (em recorda les queixes dels usuaris de la difunta Air Madrid en els vols que connectaven Madrid amb Buenos Aires). Això sí, per apaivagar el patiment sempre es pot prendre un una ampolleta de vodka a 4 € la unitat.

I per acabar-ho d'adobar, malgrat no haver-hi els sons estridents de trompetes ni les loteries de l'estimat xantatgista Michael O'Leary, ni els seus cigarrets sense fum, la tripulació manté els llums de cabina encesos durant tot el viatge (excepte durant les operacions d'enlairement i aterratge en que és obligatori atenuar-los), de forma que si malgrat els entrebancs i la incomoditat de la posició a algú li vingués la son, la il·luminació ambiental li acabaria d'estroncar.

I després de 3 hores i els ossos mig desfets no hi ha més gran satisfacció que aterrar amb els aplaundiments entusiastes (a 3/4 de tres de la matinada) de bona part del passatge (a Raynair fa molt de temps que els resignats passatgers van deixar d'aplaudir).

En definitiva, una experiència altament recomanable.