104 morts

Quan encara llegia La Vanguardia amb assiduïtat (ara la segueixo llegint però només de tant en tant), m'encantava l'edició dels dissabtes perquè entre d'altres podia gaudir de les "Sabatinas Intempestivas" d'en Gregorio Morán. Gairebé sempre els articles eren un veritable plaer. Ara em passa amb l'Albert Sánchez Piñol, també els dissabtes, a l'Ara. Els temps canvien, el veritable periodisme roman.

En Gregorio Morán em ve al cap perquè una vegada vaig llegir un article seu en referència als accidents de trànsit que em va colpir. I reconec que, des d'aleshores, em miro les notícies relacionades amb les morts a les carreteres d'una altra manera.

I si em ve al cap en Morán es perquè ahir la Direcció General de Trànsit de Catalunya va fer públic el número de morts del període gener-maig 2012. És esfereidor constatar, no només que el número de morts és de 104 persones (és aviat dit) sino que això suposa un increment en relació als morts per accident de trànsit al mateix periode de l'any anterior. I no passa res...

El veritable problema de les morts de trànsit a casa nostra és que ens han insensibilitzat, justament per la seva elevada freqüència. És extraordinari que parlem de morts a les carreteres com aquell que comenta el partit de futbol del diumenge. Els morts són matèria de comentari el dilluns al matí. És un número que es celebra quan es diu que "aquest cap de setmana no hi ha hagut morts a les carreteres". O és un senzillament un número que ens indigna i ens fa ràbia un parell d'hores, quan per exemple 4 noies de 18 anys, gairebé nenes, estudiants d'Esade, moren d'un accident de trànsit quan tornen cap a Vilanova i la Geltrú.

Les morts per accident de trànsit són un veritable fracàs de la societat del benestar que ara estem desmuntant. I no acabo d'entendre ben bé perquè, són una simple referència estadística. Fins i tot el dol en aquest cas és molt menor. Pobrets, se'ls va tirar un camió al cim.

Els accidents de trànsit són també el fracàs col·lectiu dels nostres governants, molts dels quals haurien d'estar a la presó o inhabilitats per càrrec públic. I ho són perquè les normes de trànsit estan plenes de contradiccions i irresponsabilitat. Perquè els morts sempre són als mateixos llocs, perquè les normes per evitar accidents haurien de ser una responsabilitat prioritària, i no ho són.

Els eixos de la morts són coneguts per gairebé tothom. A les carreteres catalanes podria dir amb els ulls clucs el 80 / 20 de les zones on es concentren els problemes i les morts. Però la realitat és molt més tossuda, i els problemes s'aborden de manera parcial, amb radars en zones on el perill és inexistent i amb controls d'alcoholèmia i de drogaddicció que no són prou rígits ni punitius.

I en aquests eixos -dels que l'Estat i la Generalitat en són, o n'haurien de ser responsables civils- és  on s'haurien de centrar actuacions urgents, imprescindibles, que mai acaben de ser una veritable prioritat.

Però no es fa res de contundent, perquè al capdevall, els morts de trànsit només són, inisteixo, referents estadístics. Repeteixo, quan sentim en un butlletí de notícies: "aquest cap de setmana no hi ha hagut cap mort a les carreteres catalanes", ho celebrem talment com si ens hagués tocat la loteria.....