Mercats i volatilitat

Que per a sobreviure en un entorn cada vegada més globalitzat necessitem més Europa i menys sobiranies nacionals em sembla la constatació d'una evidència. Si com europeus no som capaços d'entendre per exemple que el Banc d'Espanya ha deixat de tenir sentit, com ho és que tinguem una política fiscal no harmonitzada, no arribarem enlloc i acabarem com vaticinen els taumaturgs de la por: sucumbint als mercats i enterrant l'Euro.

És en aquest contexte, en el que els anomenats "mercats" han adquirit una consideració -al menys entre els periodistes i els experts financers mundials- antropomòrfica que els fa encara més imprevisibles: "els mercats estan neguitosos" ens diuem (pobrissons, em dic), o també "el mercats estan intranquils i no veuen una sortida clara al cas grec" (quina pena que em fan, aquests mercats...), i de resultes de tota aquesta ansietat, no ben tractada amb tranquimazin o prozac (l'Amadeu Altafaj, portaveu econòmic de la Unió Europea tot just parla de Paracetamols), tenim les primes de risc disparades i les qualificacions de deutes d'autonomies, estats i bancs peninsulars pels terres. Pobres mercats, quin fart de patir que es fan....

 Al capdevall, l'única bona medicina per a tranquilitzar els mercats és disposar d'eines per a combatre l'especulació. I l'especulació està gestionada per ben pocs. Aquest mateix matí un bon amic i ex-company universitari m'escrivia de la relació causa efecte entre el dia del Yom Kipur (festa religiosa escrupulosament seguida pels jueus d'arreu) i la caiguda en picat de la volatilitat als "mercats". Hi ha dues eines que entenc bàsiques per a combatre amb certa igualtat: la imposició de taxes a determinades transaccions financeres (la seva implantació s'ha provat diverses vegades però els britànics s'hi neguen en rodó) o bé la creació d'agències europees de qualificació. 

Per què caram no som capaços de contrarestar les qualificacions de Standard and Poors, Fitch i Moody's, totes tres nordamericanes amb agències europees? Com poden des de Nova York valorar qualitativament el deute emès per l'Ajuntament de Barcelona sense risc a emetre veredictes inexactes però que poden fer molt de mal....? Si fins i tot els xinesos disposen de les seves agències de qualificació de deute.

La resposta a la volatilitat és senzilla: més Europa i menys orgulls patris.