Illes Salomon

Aquesta setmana hem assistit a un altre d'aquells esdeveniments que tornen a deixar una clara mida de la classe i preparació dels nostres dirigents, i que per extensió ens fan posar vermells i ens fan -al menys a mi- repetir-me una i altra vegada: com és possible?

El senyor Mariano Rajoy I, el Breve, ha assistit aquesta setmana, després de la reunió del G-20 a Mèxic, a la cimera sobre sostenibilitat organitzada per la ONU al Brasil on -entre d'altres- havia de pronunciar una conferència. El presentador de la ponència el va presentar com a, literalment, "President of the Salomon Islands", i el senyor Rajoy ni es va immutar. Es va limitar a donar les gràcies a la persona que l'havia introduït i va iniciar la seva conferència en un castellà a cavall entre Valladolid i Santiago de Compostela.

Al final de l'acte, el presentador, advertit per algú de la organització que havia posat els peus fins al fons de la galleda, va corregir la seva presentació. Això és un error humà que pot donar-se i que de fet, en aquest tipus d'actes amb presència de moltes suposades personalitats de molts països i molt diversos, les relliscades són normals, o si més no, succeeixen amb certa freqüència. Tots recordem el Viva Honduras, de l'inefable Federico Trillo, el Facha, quan els soldats als que s'adreçaven eren de El Salvador, o la cara d'estupefacció dels tennistes espanyols en guanyar la Davis a Austràlia quan va començar a sonar l'himne republicà de Riego.

Però aquí la mare dels ous és d'una altra natura. O el Breve ni parla, ni entén una sola paraula d'anglès (ni una de sola) i per tant no va  comprendre el que deia el presentador, perquè si no, amb tota l'educació del món el que havia de fer era corregir-lo en aquell mateix moment (és com a algú que el citen per un nom o cognom que no és el seu: la correcció esdevé un acte natural instantani), o assumint que l'entengués (cosa que, insisteixo, està lluny de la més optimista de les meves hipòtesis), Don Mariano no va tenir els pebrots de corregir a qui el feia president d'una colla d'illes on hi deuen viure quatre arreplegats (llegeixo a Wikipèdia USA que la superfìcie total de les illes és de 3,5 quilòmetres quadrats) i no els coneix ni el tato.

En qualsevol dels casos, sento absoluta vergonya de tenir un president com aquest. Ja em sentia malament amb el mentider compulsiu, el pare gòtic, però amb aquest altre que ha tingut tants anys per a preparar-se, fer el ridícul d'aquesta manera no és doblement greu, és senzillament, imperdonable.