Eurovegas

La setmana passada el senyor Isac Andik, propietari de Mango,  un dels principals accionistes del Banc Sabadell (posseïdor del 5% d'accions del banc) i una de les més grans fortunes de les Espanyes, va dir que les tres coses més grans que havien passat a Barcelona eren, per aquest ordre, Gaudí, els Jocs Olímpics del 92 i ....Eurovegas, si finalment s'intal·la a l'àrea metropolitana de Barcelona.

La intuïció empresarial i habilitat del senyor Andik és innegable, i per a prova l'imperi i la fortuna que ha creat (més de 1.000 botigues als cinc continents i una fortuna estimada en més de 2.000 milions d'Euros), per tant, res més lluny de la meva intenció que donar-li cap mena de lliçó. Ara bé, no puc estar-me de dir que la seva afirmació sobre Barcelona és una sobirana barbaritat. En primer lloc perquè s'ho mira des d'una perspectiva purament mercantilista, i com diu la cançó, no és això, germans no és això (o com a mínim, no només és això); tots sabem que tant Gaudi -primer- com els Jocs -després i a escala planetària- han posat Barcelona al tauler de joc mundial com a destí de vacances, però també ho han fet altres fenòmens que han passat més desapercebuts però que han fet la mateixa feina si no més (Congrés mundial de la telefonia, origen de creuers més gran de la Mediterrània, indústria farmacèutica,....).

En segon lloc perquè no penso que sigui Eurovegas el tipus de model de desenvolupament pel que cal apostar. Tampoc penso que valgui la tan desgastada teoria del "tot s'hi val en temps de crisi per tal de crear ocupació".

Eurovegas és una broma de mal gust. El senyor Adelson és un empresari de mal gust. El model que pretén implantar en el més pur estil cacic, és curt terminista i de poc valor afegit. I la prova és que a simple pregunta amb to de veu aixecat d'un dels seus accionistes, l'empresari americà diu en dos minut que la inversió a Espanya no és segura -la vincula a l'estabilitat de l'Euro, quan la inestabilitat fa mesos que dura- com tampoc ho és ni a nivell europeu. Però, vejam....no ens havien dit per activa i per passiva que la decisió es prenia aquest mes de Juliol? Pot ser que un sol accionista emprenyat o espantat tiri a les escombreries mesos i mesos de treball.

Senzillament no és creïble ni seriós. Com no ho és apostar per un model voraç i depredador en territori (amb les seves connotacions associades d'irreversibilitat -difícilment hi ha volta enrere-), que generarà ocupació, sí, però de molt baixa qualitat i -en conseqüència- molt mal pagada, i que arrosssegarà, ens agradi o no, negocis auxiliars de prostitució i tràfec d'estupefaents. El senyor Adelson ho nega, però, ...què ha de dir ell? El contrari?

És cert que encara que no sigui el model a seguir, per la seva falta de sostenibilitat i perspectives ("si les aigües baixen tèrboles, ens n'anirem a buscar un altre riu", i si no que els ho preguntin als japonesos, que als 80 van inundar els polígons de Catalunya de fàbriques, i a partir del 2000 les han tancat totes") crea molta ocupació a curt termini, però de mínima qualificació (comandamentes intermedis i superiors són tots anglosaxons), i el mal ja està fet. És un topic apostar per l'educació i el valor afegit que crea la indústria i l'enginyeria, però això ara encara no toca, no està de moda. Ja tocarà. Ara només preocupa arribar a final de mes. D'acord, però dediquem els pocs recursos públics que queden a apostar per aquells negocis industrials que trenquin el paradigma de que a Catalunya ja no es rendible produir. Reforcem la cooperació entre la Universitat i l'Empresa.

I finalment, resem per tal que l'Eurovegas se'n vagi a Madrid, Oropesa de Mar o el desert d'Almeria. El PIB espanyol en dirà bé, i Catalunya com a país, també.