Església desnortada

L'Església Catòlica no és d'aquest món. I aquesta no és una afirmació gratuïta en sentit figurat, ni un joc de paraules. Quan dic que no és d'aquest món no és perquè el seu discurs estigui basat en la fe, el més enllà i allò que no és tangible, sinó perquè no toca de peus a terra.

L'entrevista de l'Ariadna Oltra a TV3 a l'Arquebisbe de Tarragona Monsenyor Jaume Pujol el dimarts d'aquesta setmana que ara acaba, és una petita perla que no pot passar per alt.

Tots sabem de la tendència més aviat conservadora i carrinclona de la jerarquia de l'església catòlica. En els països de la vella Europa això és, si cal, encara més pronunciat. Si l'arquebisbe en qüestió milita a l'Opus Dei, llavors hi ha coses que encara s'entenen més, però el que no s'acaba d'entendre és com, persones amb formació superior i sentit comú no entenen que si no canvien de discurs, el seu club acabarà sense ni un sol soci. Ras i curt.

Monsenyor Jaume Pujol va proferir interessants perles a l'entrevista, però hi ha coses que, insisteixo, costen d'entendre. Que digui que les dones no poden dir missa perquè de forma anàloga els homes no poden tenir fills és una de les bestieses (per utilitzar un substantiu políticament correcte) més grans que he sentit dir en els darrers temps. També va dir que les dones han d'estimar els seus homes com si fossin nens petits...Només li va faltar dir que el millor que podien fer era quedar-se a casa a planxar i tenir cura de la casa. No penso que sigui adequat que una institució secular com l'Església Catòlica (en franca decadència, sí, però encara amb un pes notable a la nostra societat) pugui tenir representants tan descerebrats. Però això també és simptomàtic: si aquestes animalades les hagués dit, posem per cas, algun polític en actiu, tota la premsa li estaria al cim demanant-li explicacions i rectificacions. Que això no hagi passat amb monsenyor Pujol és indicatiu, si més no, que l'Església Catòlica té cada vegada menys influència i pes a la nostra societat.

D'altra banda, amb personatges d'aquest tenor (i d'altres com el prelat suprem de l'Església Espanyola, l'ínclit Rouco Varela), és absolutament comprensible que ningú no es vulgui fer capellà i que hagin de reclutar els pocs que se'n volen fer a l'Amèrica Llatina.

Ja fa temps que les Esglésies són buides a les hores de dir missa, i que només s'omplen de turistes que admiren el llegat arquitectònic i cultural de l'església com els que admiren les ruïnes dels jaciments romans. Ja fa temps que els matrimonis civils han superat de llarg els religiosos. Ja fa temps que només els militants ultraconservadors de la dreta recalcintrant són els que van a missa de forma recurrent. S'estan quedant sense socis, però de la manera que gestionen el club, no m'estranya gens. Quo vadis Església?