Era només qüestió de temps, però no ha calgut esperar gaire. El govern central ja ha començat a passar de les paraules als fets. I la veritat és que no són pas precisament fets menors.
1. Encara que des de València ho neguin amb contundència i moviments enèrgics de cap emfatitzant el no, l'Estat espanyol ja ha hagut de "rescatar" (va, deixem-ho en pseudo-rescatar...) la Generalidad valenciana en el primer impagament seriós d'una Comunidad Autónoma (ho escric en castellà perquè si mai algún valencià del PP per una molt improbable concatenació de circumstàncies adverses topés amb aquest blogg, pogués entendre-ho). Efectivament un venciment d'una amortització parcial d'un préstec del Deutsche Bank al Govern valencià per import de 123 milions d'Euros, ha sofert un retard d'una setmana. Atenció a les declaracions del portaveu de la Generalidad, en José Ciscar (que em sembla que també fa de vicepresident), que llegeixo literalment a El País: "el retard d'una setmana en el pagament d'un venciment de deute al Deustche Bank “no és gens extraordinari”. I afegeix: "les operacions de crèdit d'aquest tipus preveuen la possibilitat del pagament amb uns dies de retard. “No existeix cap motiu d'alarma” ". És fantàstic!! Jo ho faig gairebé cada més amb la meva hipoteca: uns mesos pago el dia 30, d'altres el dia 6...Si haguessim assistit a la roda de premsa segurament hauríem pogut veure com li creixia el nas. La veritat és més planera que tot això: l'Estat Espanyol hi ha hagut de posar pasta i avals per evitar un desgavell. Es consuma la primera intervenció de l'Estat en una Autonomia.
2. El ministre De Guindos, en una entrevista que avui publica el Financial Times (http://www.ft.com/intl/cms/s/b2ac39a0-36ee-11e1-96bf-00144feabdc0,Authorised=false.html?_i_location=http%3A%2F%2Fwww.ft.com%2Fcms%2Fs%2F0%2Fb2ac39a0-36ee-11e1-96bf-00144feabdc0.html&_i_referer=http%3A%2F%2Fwww.ft.com%2Fhome%2Fuk#axzz1iWx16pUR) afirma que el mes de març s'aprovarà una llei que obligarà les Comunitats a la presentació prèvia de pressupostos que hauran de ser aprovats per l'Estat per a poder tirar endavant. És a dir, Madrit transpola a les Comunitats el que Brusel·les vol fer (i de facto ja està fent) amb els països perifèrics (Espanya inclosa), i a més a més afegeix sense posar-se vermell que les dificultats de liquiditat són una gran oportunitat per imposar condicions i mesures per contenir el dèficit de les autonomies. No hi ha com tenir les claus de la caixa, o el que és el mateix, la mà sobre els genitals per mirar-te a la cara i dir-te amb tota naturalitat: "oi que et portaràs bé?". Si això es consuma, en pocs mesos s'haurà desmantellat el que ha costat tants esforços per a contruir des del 1978, i que a més a més, al menys en el cas de Catalunya, ha contribuït substancialment a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Què haurà de passar perquè els ciutadans de Catalunya, amb independència de la llengua que parlem, o del color de la nostra pell, o de la nostra religió, entenguem que sense diners no hi ha ni llibertat, ni amnistia (és un parlar), ni Estatut d'Autonomia??? Haurem d'estar atents perquè aquesta involució que bé és més profunda que la pitjor que m'hagués pogut imaginar en el meu pitjor malson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada