L'episodi climatològic d'aquests dos darrers dies ha posat de manifest que els polítics miren fonamentalment de cobrir-se les espatlles. Perquè al capdevall, la previsió meteorològica ha acabat fallant com una escopeta de fira (com gairebé sempre) i els polítics han fet el ridícul (com gairebé sempre). De fet, han preferit fer el ridícul que no pas que els haguessin de tirar en cara que no van estar a l'alçada de les circumstàncies. Així jo també en sé de fer política.
Suposo que tothom tenia al cap l'episodi del 8 de març de 2010. Però és que el que va succeir aquell dia passa una vegada cada cent cinquanta anys. La densitat de les volves de neu que van caure aquell dia es produeixein una vegada cada segle com a màxim (no sé si es recordarà, però aquelles volves de neu van ser capaces de plegar estructures metàl·liques de sustentació de línies d'alta tensió, i això és aviat dit).
Els metereòlegs de TV3 feia dies que ens advertien sobre l'adveniment de la fi del món meteorològic amb temperatures que arribarien -vàlga'm Déu- a 5 graus sota zero a tot Catalunya!!!! Com si això, en ple mes de febrer, es tractés d'un episodi extraterrestre. I llavors va sortir el superman de la meteorologia i les catàstrofes mundials, el senyor Felip Puig, honorable conseller d'interior (es diu honorable, a un conseller?). Bé, la qüestió és que tornava jo de Valls el dimecres i el senyor Conseller feia una roda de premsa que Catalunya Informació transmetia en directe íntegrament. Eren les vuit del vespre i vaig estar temptat de pensar que efectivament les profecies de Nostradamus es farien realitat el dia després.
Era a Mollet del Vallès i vaig trucar a la meva dona pensant-me que en arribar a Girona la neu hauria abduït la ciutat. Però, oh, sorpresa! vaig arribar a Girona i no només no havia caigut ni una volva de neu, desautoritzant en Mauri, l'Agut i la Cristina Puig, sinó que la temperatura era més aviat de tardor tardana (5 graus a les 10 de la nit). L'endemà, on teòricament al Prepirineu havíem de tenir temperatures apocalíptiques, jo vaig anar a treballar tranquilament a Sant Joan les Fonts i la temperatura, quan vaig arribar a la feina, era de 5 graus positius i albirava un sol que més tard faria estavellar les pedres. Això sí, la sal que vaig trobar a la carretera, podria servir per coure tres milions de llobarros.
El dijous la cosa ja va ser kafkiana en grau superlatiu. El senyor Conseller continuava parlant del dispositiu especial "Neucat" i sense una pura volva de neu caiguda a Girona els meus dos fills van ser enviats a casa a les 3 de la tarda, i això que vivim a 400 metres de l'escola (no fóra cas que els metres de neu que havíen de caure bloquejessin algun carrer), i jo anava cap a Barcelona a una reunió la mateixa tarda des de Sant Joan les Fonts, amb 7 graus de temperatura i -altra vegada- un sol que estavellava les pedres. Això sí, en tornar de Barcelona, al vespre, van caure quatre volves de neu. En fí, el despropòsit és majúscul.
No vull dir amb això que no hi hagi d'haver dispositius de prevenció. No vull dir amb això que desaprovi que els polítics vulguin evitar que es torni a repetir el que va succeir el 8 de març de 2010, però, sí que crec que el que cal és tenir criteri, evitar el rigor japonès (veure el meu article de 27 de gener), i sobre tot, no pensar en les medalles o en les bastonades sinó en el servei al país, o en cas, contrari, si no hi ha capacitat o no hi ha coneixements, millor és plegar i dedicar-se a coure calçots o a dirigir Instituts Noos.
Perquè al capdavall, tantes tones de sal, tantes llevaneus, tanta escola tancada, tant transport públic interromput i tanta collonada i allí on vau caure quatre volves de neu una mica serioses, és a dir, al Baix i l'Alt Empordà, vam tornar a tenir la mateixa problemàtica que al 2010, carreteres tallades, talls d'electricitat i caos estratosfèric. Per què caram serveix tant de pla de prevenció, tan de "Neucat", tanta sal i tanta tonteria? Perquè quatre polítics porucs es cobreixin les espatlles? Doncs no senyor. No és per això que els paguem, perquè de cobrir-nos les espatlles per evitar sortir a la foto dolenta en sabem tots. És absolutament deplorable la suspensió de classes a les escoles i universitats, l'alarma social i la manca d'eficàcia del servei en els llocs on efectivament acaba passant el que es va preveure.
De vegades, massa pel meu gust, i en un ritme creixent, tinc la sensació de viure a Nigèria o a Burkina Fasso. El que més m'emprenya de tot plegat és disposar d'aquest nivell de servei quan paguem impostos com a Suècia.
Només de pensar el que pot arribar a passar quan les tempestes solars arribin al nostre país, em poso a tremolar. Que Déu ens agafi confessats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada