Hi ha diverses escoles de pensament econòmic pel que fa a les receptes per a sortir de la crisi i certament, l'experiència i la història demostren que no hi ha una via única de sortida, i que diferents polítiques poden acabar servint per a arribar a una mateixa finalitat.
No obstant, des d'un punt de vista d'ortodòxia, no sembla que carregar les tintes sobre la classe mitja sigui la millor de les solucions. De fet, ara que els Estats Units estan donant símptomes de sortida de la crisi (rebaixa de l'atur al nivell més baix des de 2009, augment de la cartera de comandes industrials, recuperació dels índex de confiança empresarial,....), un dels principals assessors econòmics del President Obama, Alan Krueger, deia no fa gaire que els Estats Units mantindran les rebaixes dels impostos sobre la renda, com a mínim durant tot l'exercici 2012 per tal de fomentar el consum. Just al contrari del que l'equip econòmic de Mariano "el missing" (algú s'ha fixat que l'única que compareix i parla es la seva vicepresidenta?) acaba d'anunciar. Home, no és que els americans tinguis solucions màgiques, però ofegar les classes mitges és cert que augmenta la recaptació de forma ràpida, però també ho és que genera una sensació de retallada a la pròpia butxaca que la majoria de les vegades funciona com un fre al consum.
Així doncs els amics del PP no només han incomplert una de les grans promeses electorals (i aquesta només és una de les moltes que venen), sino que en la meva modesta opinió ho fan tocant l'impost equivocat. Sense dominar els grans fluxes de comptabilitat nacional diria que la pujada en dos punts de l'IVA tindria el mateix efecte però sense desincentivar el consum tant com ho farà l'increment dels tipus de IRPF, i conseqüentment, a partir del mes de febrer, les retencions. Els avantatges de l'IVA són, al meu entendre:
1. Ens acosten al model que pràcticament ha seguit tota Europa (Espanya continua sent el gran país de la UE amb els tipus d'IVA més baixos).
2. L'efecte sobre la recaptació és immediat (moltes empreses fan liquidació mensual d'IVA, especialment els grans contribuents).
3. No té la mateixa percepció pel consumidor, ja que l'augment de l'IVA encareix el consum, però l'augment de l'IRPF empobreix el consumidor, i un consumidor empobrit gestiona el seu poder adquisitiu de forma molt més rigurosa.
I per acabar-ho d'adobar, l'increment de IRPF perjudica encara més els contribuents catalans que ja tenim un tram autonòmic més alt que a moltes altres comunitats autònomes.
Continuarà...
....algú ho havia de dir!
ResponEliminaEs tanta la diferència entre uns governants i altres que es fa difícil trobar-ne un punt concordant entre les dues economies. Estic d'acord amb el plantejament que has desenvolupat, no hi ha res més important per un treballador que el seu propi salari, punt de partida del seu nivell de consum. Si influeixes negativament sobre aquest, l'efecte immediat és el de la reducció del consum i en conseqüència alentiment de la cadena industrial. Es cert que una millor opció per evitar aquesta sensació de pobresa seria l'increment dels impostos indirectes, tot i que, dubto que aquesta mesura no s'acabi implantant de més a més, donada la situació actual.
Altre tema son les diferències impositives entre autonomies, aquí sí que veig que ens trobem en un país on les diferències tributàries (que no de serveis, que també) són exageradament injustificables. Quin país diferencia tributàriament segons la zona geogràfica on resideixi? Com és possible que a Catalunya tinguem un nivell tributari just per sota dels suecs? Què pot ser tenim els mateixos serveis? Ni de bon tros!
En aquest sentit, tampoc ens hauria de sorprendre la manca d'entesa entre els diferents països de la UME, doncs a la fi, és el mateix que succeeix a l'Estat espanyol: diferències fiscals, de serveis, i de cultura. Esperem que els nostres "friends" aquest cop encertin en les mesures...doncs la desconfiança en els nostres governants s'accentua cada cop més.