La calle es mía, Fraga dixit

En general fer anys té més inconvenients que no pas avantatges però si una cosa bona té és que confereix la perspectiva que només et pot donar la memòria. I en aquest Estat en el que vivim sembla que hi ha gent que, o és molt desmemoriada o té una desvergonya infinita.

He llegit en una notícia d'agència que la flamant nova alcaldessa de Madrit, excel·lentíssima senyora Ana Botella (no sé si protocolàriament cal adreçar-se-li amb aquest tractament, però és el mínim que puc fer davant tanta magnanimitat i bon fer) té la sana intenció de dedicar un carrer de la capital a Don Manuel Fraga Iribarne. Gran notícia!! Així és tanca definitivament la roda.

El senyor Fraga, en la seva etapa de vicepresident i "ministro de gobernación" de l'inefable i gris Carlos Arias Navarro durant la transició espanyola del feixisme a la democràcia va dir literalment, en negar una manifestació a l'oposició d'esquerres el primer de maig de 1976, "la calle es mía".

Abans va tenir una encara més fosca intervenció als esdeveniments de Vitoria de març quan la policia ("els grisos") van matar 5 obrers i en van ferir 40 més a la sortida d'una esglèsia, en una concentració per protestar contra l'acomiadament de 70 persones. La canço d'en Lluís Llach "Campanades a Mort" és una composició dedicada a la memòria d'aquelles persones que va estrenar al mateix País Basc ("Assassins de raons, assassins de vides, que mai tingueu repos en cap dels vostres dies i que la mort us persegueixi..."). Per cert, en Lluís Llach va ser prohibit en moltes ocasions per part del Sr. Fraga, i fins i tot, expulsat de les illes Canàries el mateix any 1966 quan pretenia fer un concert que va ser prohibit per ordre directe del ministre.

Després van venir els anonenats fets de Montejurra on en una peregrinació organitzada pel partit carlí (branca federalista i socialista) i malgrat el propi Fraga haver autoritzat l'acte, des de les forces de seguretat de l'Estat es va organitzar un contramoviment per tal de boicojetar l'acte (en el que es va facilitar la presència de mercenaris internacionals)...Un veritable escàndol que es va acabar amb trets de metralladora i amb dues persones mortes.

La senyora Ana Botella, en una idea mereixedora de tots els reconeixements, acabarà doncs de fer realitat una de les afirmacions del gran demòcrata i millor persona que va ser Manuel Fraga Iribarne, que en pau reposi. Déu els cria i ells s'ajunten de forma natural. El paradigma de les dues Espanyes continua tan viu com sempre. No hi ha res a fer.