Assessors de projectes transversals i caps de gabinet

Comencem amb mal peu.

El nou Govern de Catalunya s'estrena amb una (post) primera posta en escena que deixa una muntanya de dubtes sobre la solidesa del seu missatge, del seu tarannà i del que pot passar amb els pactes amb Esquerra Republicana que els han permès arribar a la presidència de la Generalitat.

Com sempre a la vida, hi ha qüestions d'ètica i hi ha qüestions d'estètica, i en la majoria de les ocasions, especialment en política, l'ètica i l'estètica solen anar molt de la mà. Dues de les primeres actuacions del Govern posen si més no en entredit, l'estètica i segurament també -encara que hores d'ara al menys jo, no estic en condicions d'afirmar-ho- també l'ètica.

Em refereixo, com molts lectors hauran ja endevinat a dos fets concrets, la -no- presència institucional del President de la Generalitat Salvador Illa a l'acte d'homenatge de les víctimes del 17 d'agost de 2017, que va tenir lloc dissabte passat a Barcelona i al nomenament de càrrecs de confiança a dit.

Anem a pams. 

Tothom té dret a fer vacances, i el president de la Generalitat de Catalunya no deixa de ser, en aquest sentit, un ciutadà més. Per tant, tothom pot entendre que amb el llast i l'esgotament d'un període d'intenses negociacions post-electorals després del 12 de maig que van durar gairebé 3 mesos, en Salvador Illa necessités vacances, però em costa d'entendre que, encara que fos a Lanzarote, compartint vacances i deixant-se veure distesament passejant amb el president del Govern Pedro Sánchez i les respectives parelles, no pogués afagar un avió i interrompre-les mig dia. Potser -segurament- els "assessors" i "experts" en comunicació del nou Govern ho van ponderar adequadament i van decidir que malgrat tot, el Govern ja estava prou representat,  però penjar un simple post a la xarxa X em sembla una falta de respecte cap a les víctimes i cap als ciutadans de Catalunya. Segurament és que em faig gran.

No puc estar-me d'extractar un paràgraf al respecte del brillant escriptor i articulista de l'Ara Sebastià Alzamora: "Ja hem entès tots que aquest serà un govern de decisions fredes, executades amb l'utillatge vell i nou dels gestors i no amb les inspiracions flamígeres dels salvadors del país -es refereix a Puigdemont i la seva camarilla-. Però per això mateix, cal no incórrer en gestos que recorden mals estils i pitjors moments d'administracions anteriors, catalanes o d'onsevulla.  Que la sintonia entre el president de Catalunya i el d'Espanya sigui bona...no cal emfasitzar-ho amb trobades vacacionals entre tots dos a les terres d'ultramar..., més que més quan Sánchez no ha volgut reunir-se allà ni amb el president del Govern de les Canàries, Fernando Clavijo, de Coalició Canària".

La segona qüestió és aquesta desvergonya que tenen tots els partits polítics a anomenar càrrecs de confiança una vegada prenen el poder. Aquesta és una pràctica que si jo fos responsable polític i tingués capacitat de legislar, aboliria de forma radical i immediata, perquè és el més semblant a la corrupció (legal) que existeix en política. No cal donar explicacions, no cal demanar permís. Només cal fer els nomenaments, i prou. I naturalment els nomenats destinen una part del salari que reben (fonts de la Generalitat ben informades em confirmen que és el 30%) a pagar al partit que generosament els ha nomenat a dit.

Hom podria tenir la tendència a pensar que els polítics anomenats d'"esquerres" entre cometes (moltes cometes) haurien de tenir a ser més honestos que els dels partits anomenats de "dretes", si aquest hom hagués nascut ahir, però com que un ja fa uns quants lustres que va néixer i sap que la realitat és tossuda, acaba concloent, com hagués dit sàviament la meva àvia Mercè, que "no hi ha un pam de net".

El DOGC acaba de publicar que Yolanda Collboni, germana de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s'incorpora com a personal "eventual" al Departament de Presidència, liderat pel Conseller Albert Dalmau, conseller de Presidència. El seu càrrec, literal, si no s'ho creuen vagin al DOGC...

La cosa és veritablement escandalosa. Assessora en projectes transversals...no han tingut ni la decència de dotar el càrrec d'un nom amb una mica més de credibilitat. Si es descuiden la nomenen "assessora en colors càlids de focs artificials i festes majors inclusives", que també hagués estat xupiguai.

Ara, l'exemple més paradigmàtic de desvergonyiments i fatxenderia és el de la Consellera de Territori i un parell de "cosetes" més, Sílvia Paneque, que ha fitxat la seva parella, sí, han llegit bé, la seva parella com a cap de gabinet de la seva conselleria. Tan li fa que Alfons Jiménez sigui expert en protocol i que hagi estat cap de protocol a la delegació de la Generalitat a Girona, la cosa és tan esgarrifosament lletja, que no s'hauria d'haver produït mai, o al menys amb tan poca traça...

Acabo reflexionant sobre com els socialistes no han pensat els impactes sobre l'opinió pública que tindrien aquests nomenaments (i els que vindran, presumiblement), i després de donar-hi tombs, acabo concloent que no és que no ho hagin pensat, senzillament és que els importa tres bledes. La memòria és curta, deuen pensar.

Llavors s'estranyen que molta gent que acabi decantant-se per castigar tanta misèria votant a VOX o a Aliança Catalana (en conec alguns de molt centrats i respectables) .