Ahir a la cala de la roca de Paller a Calonge em vaig trobar el bon amic Jaume Marin. Feia temps que no ens veiem però cada vegada que ens trobem, la conversa sorgeix amb la fluïdesa de les relacions que perduren en aquesta vida. Entre d'altres coses vam tornar a parlar d'en David Colomer el periodista i escriptor que avui 12 d'agost fa ja -com passa el temps!- 21 anys que va morir. En David va marxar d'aquesta vida molt abans d'hora, només tenia 32 anys i el país va perdre un dels seus més grans talents periodístics i literaris.
L'any passat vaig escriure un article sobre en David Colomer, en aquest blog, fou el 10 d'agost de 2023, i el vaig titular "David Colomer: 20 anys d'absència". En reprodueixo un paràgraf: "En David va decidir plegar de viure. Va arribar a la conclusió que no podria superar la separació i que res que pogués fer no podria omplir mai més el buit que s'havia instal·lat a la seva vida a causa del mal d'amor i que el va portar, els darrers mesos de la seva vida, a una espiral de la que ja no en podria sortir".
Avui també, com l'any passat, en Jordi Grau a El Punt Avui l'ha tornat a recordar, en una magnífica glosa. Jo no vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment amb la profunditat d'en Jaume Marin o en Jordi Grau, però coincideixo amb ells en reconèixer el seu extraordinari talent com a periodista i escriptor, i com gairebé tots els éssers humans dotats d'un talent fora del comú tenia els alts i baixos pels que estan tocats molts genis.
Com escriu encertadament en Grau: "Semblava que ho tenia tot, que estava triomfant -i en realitat ho estava, afegeixo jo- però en el fons continuava mostrant una insatisfacció davant la vida, com a periodista, com a escriptor, com a persona...". Era un artesà de la ploma que descrivia l'ànima humana d'una forma molt singular (també en els seus articles periodístics), amb una tipificació de determinades tipologies humanes d'una finura i encert difícils de superar. Segurament el seu inconformisme l'ajudava a ser millor escriptor.
Aquest 2024 he tornat a llegir els seus dos llibres publicats, reculls de contes: "Préssecs i dièsel" (Edicions la Magrana, 1991), malauradament amb edició esgotada, i "Danys col·laterals" (Quaderns Crema 2001) i he tornat a sentir l'emoció del primer dia que els vaig llegir i he tornat a constatar quin gran escriptor ens hem perdut. Lectora, lector, si no ho has fet encara, et recomano fermament que llegeixis aquest llibre: no et deixarà indiferent.
Com diu en Grau en el seu article d'avui, han passat 21 anys i encara el trobem a faltar i mentre això succeeixi, mentre perduri el seu record, continuarà entre nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada